Arxiven el cas contra els pares de Llançà investigats per haver enverinat el fill
Es conclou que “no hi ha base suficient indiciària” per imputar cap delicte
El jutjat de Figueres ha arxivat la causa contra uns pares de Llançà investigats per haver enverinat el fill de 7 anys. La resolució conclou que “no hi ha base suficient indiciària” per imputar cap delicte als pares. El cas es remunta a finals del 2015, quan els pares del nen, que llavors encara vivien junts, van portar el fill en diverses ocasions a l'hospital de Figueres perquè tenia diverses afeccions, que finalment van derivar en una trombosi i una vasculitis. En vista de la gravetat de l'estat del nen, se'l va traslladar a l'hospital Vall d'Hebron, on va estar ingressat temps i on li van fer moltes proves per aclarir l'origen de la malaltia. Una de les proves, l'anàlisi d'un floc de cabells, va detectar levamisole (un antihelmíntic i immunomodulador), base sobretot de medicaments usats en veterinària, tot i que hi ha fàrmacs destinats a les persones que contenen components molt similars i amb els mateixos efectes, com és el mebendazole. En vista de la detecció del levamisole, que es va considerar causa d'enverinament amb el resultat de la trombosi, els metges de la Vall d'Hebron, seguint els protocols, van alertar el jutjat i els serveis d'atenció a la infància de la Generalitat (DGAIA), que van emprendre mesures. El jutjat va obrir una causa per lesions i va imputar els progenitors del nen.
Ara el jutjat d'instrucció número 1 de Figueres que duia el cas ha acordat el sobreseïment provisional de la causa. De fet, el jutge sosté que hi ha una “indeterminació absoluta” sobre com va acabar ingerint el fàrmac. El jutjat es basa, per exemple, en el fet que de l'exploració del menor no es desprèn en absolut que el pare o la mare li haguessin subministrat algun medicament diferent dels que el nen prenia habitualment per alguna malaltia lleu. El nen tampoc va mostrar una especial animadversió cap a algun dels progenitors, al contrari, la relació era fluida i normalitzada.
D'altra banda, segons la interlocutòria, és cert que en els primers informes es refereix genèricament a un subministrament perllongat i no ocasional de levamisole, però les anàlisis mèdiques forenses conclouen que, un cop analitzat tot l'historial mèdic, “els resultats obtinguts descarten un consum perllongat d'aquesta substància”. Així mateix, no es pot descartar el consum puntual.
La resolució del jutjat de Figueres aprofundeix encara més, i assegura que “en una genèrica sospita que el pare pogués tenir una síndrome de Münchhaüsen per poders i així suggerir que el pare podria haver subministrat levamisole al seu fill per una espècie de sobreprotecció patològica; no ha quedat objectivat que tingués aquesta síndrome”.
L'advocat del pare, Joaquim Bech de Careda, ha afirmat que l'arxivament posa punt final a una investigació que ha estat “dolorosa” per al pare de la criatura. “No hi ha ni un sol indici que pugui apuntar a la seva participació”, conclou.