Per què Dalí sí i el Borbó no?

La casuística ha fet coincidir pràcticament en el temps que tres demandes de paternitat contra dos personalitats destacades avancessin pels tribunals, però han acabat en un final totalment oposat. Al geni pintor Salvador Dalí, mort el 1989, l’han de desenterrar per ordre d’un jutjat de Madrid per treure-li mostres d’ADN. En canvi, el rei emèrit Joan Carles I, que és viu i que per tant seria senzill comprovar-ne la paternitat, diu que el seu ADN té un “alt valor de mercat” i es nega a fer-se la prova. Una negativa del Borbó que ha rebut el suport dels tribunals. Amb Dalí cal elaborar un projecte d’obra a l’edifici del Teatre Museu i aconseguir tots els permisos per aixecar la llosa d’1,5 tones que hi ha sobre la cripta on descansen les restes del geni surrealista perquè li puguin agafar mostres d’ADN. Al Borbó, tan sols cal que li posin un palet de cotó a la boca per extreure’n una mostra de saliva.

Pel que fa al cas del rei emèrit, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs d’empara que va presentar el veí de la Bisbal Albert Solà Jiménez, després que el Tribunal Suprem desestimés la seva demanda de reclamació de la paternitat de Joan Carles I. Albert Solà reclamava els drets que la Constitució reconeix als ciutadans de poder conèixer els seus orígens. Però li van tancar les portes.

Albert Solà va començar la seva batalla judicial per ser reconegut com a fill de Joan Carles I juntament amb la ciutadana belga Ingrid Sartiau, però posteriorment cadascú va presentar la demanda pel seu compte. Inicialment el Suprem no va admetre la demanda de Solà però va admetre la de Sartiau. La mare de Sartiau en l’acta notarial assegura que va tenir relacions sexuals amb un home que després va identificar com el rei durant tres dies seguits el 1965 a la Costa del Sol i que sempre va mantenir la relació en secret. Ingrid Sartiau, que té una coincidència d’un 91% de l’ADN amb Solà, afirma que la seva mare li va confessar de gran que el seu pare era “l’home que surt a la pantalla”, en un moment en què a l’aparell de televisió apareixia Joan Carles I. El Suprem, posteriorment, a l’hora d’estudiar el recurs presentat per Joan Carles I, va fer marxa enrere i també va optar per no admetre la demanda d’Ingrid Sartiau. Les declaracions de Sartiau als mitjans de comunicació van servir de base als membres del Tribunal Suprem per no admetre la demanda contra el rei que ja havien admès perquè van veure que la dona es contradeia. Per tot plegat, el Suprem va concloure que la demanda que abans havia acceptat és: falsa, frívola i maliciosa.

Per la seva banda, el jutjat de primera instància número 11 de Madrid ha ordenat que es tregui Salvador Dalí de la seva sepultura (la cripta sota la cúpula del Museu Dalí) perquè els metges forenses extreguin material biològic del cadàver embalsamat del geni per comprovar, a través de l’ADN, si el pintor era el pare biològic de Pilar Abel Martínez, que ha presentat una demanda per exigir que se la reconegui com a filla biològica de Dalí. Tot i que Pilar Abel conserva les restes d’una màscara mortuòria amb pèls de bigoti de Dalí enganxats, no es va considerar una mostra vàlida, i afirma que la seva mare va tenir una relació sentimental secreta amb Dalí, a qui va conèixer a Cadaqués, quan la dona treballava com a minyona a casa d’una família que passava temporades a la població.

Dijous se sabrà si s’executa aquest serial surrealista.