El bomber supervivent de l'incendi d'Horta reitera davant la jutgessa que el seu equip depenia de «Delta 0»

La jutgessa que instrueix el cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan ha començat ja a prendre declaració als testimonis més directes de la tragèdia que va posar fi a la vida de cinc bombers de la unitat d'elit GRAF de Lleida el 21 de juliol passat. El 15 de gener, la jutgessa va prendre declaració a l'únic supervivent de l'equip GRAF Lleida que va patir l'atrapament del foc, Pepe Pallàs. Divendres vinent està previst que declarin al jutjat de Gandesa els membres de l'equip GRAF Barcelona, que eren a tocar de l'equip de Lleida en el moment de l'atrapament, i el guaita del GRAF Lleida que vigilava des d'una certa distància les operacions de l'equip per tal d'orientar-los sobre l'evolució del foc.

Els primers interrogatoris judicials, doncs, semblen encarats a determinar quina va ser l'actuació dels bombers que van intervenir directament en l'operació i com va funcionar la cadena de comandaments i les comunicacions.

En la seva declaració davant la jutgessa instructora, Pepe Pallàs va reiterar el que ja havia dit als Mossos d'Esquadra que el van interrogar a la clínica Asepeyo el 22 de novembre passat: no tenien prou informació sobre la intensitat del foc que els venia a sobre quan preparaven una «zona segura» per tal de sobreviure a l'envestida del foc. Pallàs també va respondre a la jutgessa que els equips GRAF, malgrat tenir més llibertat de moviments que els bombers normals, no és pas cert que vagin pel seu compte, sinó que s'integren en una jerarquia. Si el CCA (Centre de Comandament Avançat) els hagués ordenat marxar, va dir a la jutgessa, ho haurien fet.

Interrogat al jutjat, Pallàs va dir que no sabia on era el cap de guàrdia que dirigia el comandament (Delta 0) i que ell no va saber que hi havia hagut un canvi meteorològic ni que els equips aeris ja no volaven, però suposava que Pallàs n'estaria al corrent a través de les comunicacions amb el CCA.

La decisió de quedar-se i preparar l'escomesa del foc amb una zona de seguretat (obrir amb les motoserres una clariana al bosc sense troncs ni branques ni material combustible) la hi va comunicar el caporal que dirigia l'equip, Jaume Arcas, en adonar-se que el foc havia canviat de direcció, avançava cap a ells i no tenien cap sortida clara. L'equip va seguir aquest protocol de seguretat «amb tranquil·litat», segons va relatar Pallàs, perquè no preveien la intensitat del foc ni la força del vent. Segons el bomber supervivent, la zona de seguretat no era en un lloc erroni ni estava mal feta tenint en compte la informació de què disposaven en aquell moment. Quan va arribar el foc i es van estirar sota les mantes ignífugues, però, va sortir corrents en sentir els primers crits i va fugir en direcció contrària al foc. Va caure malferit i amb greus cremades a uns cent metres del lloc, però va salvar la vida.