L'incendi d'Horta i el joc dels disbarats

El lògic i necessari interès mediàtic que ha despertat el tràgic incendi de l'estiu passat a Horta de Sant Joan ha situat novament el Departament d'Interior en el blanc de les crítiques i les opinions. Entre tots, periodistes, polítics, sindicats i tertulians, hem convertit aquest cas en un joc de disbarats per veure qui la diu més grossa i així hem anat sembrant tants dubtes –alguns de raonables– que la gent té un embolic mental tan gros que ja no entén res. Bé, només entén una cosa: que la conselleria de Joan Saura va de crisi en crisi, i això, tot i ser objectivament cert, és subjectivament maliciós. Abans dels Bombers, Saura i el seu equip van tenir un enrenou considerable amb els Mossos d'Esquadra que van acabar resolent pel broc gros amb la decapitació d'un cap de turc, l'aleshores director general de la Policia, Rafael Olmos. Ara, amb el cas d'Horta, encara no hi ha cap de turc tot i que el pobre Delta 0 s'ha convertit en l'ase dels cops, però la crisi de confiança que hem generat entre tots cap a la feina i professionalitat del cos de Bombers està agafant una dimensió que hem d'aturar per responsabilitat i perquè no respon a la veritat. No hem de buscar culpables perquè ja els tenim: els dos nois que han admès que van provocar el foc. El que ens preguntem és si l'accident mortal s'hauria pogut evitar. I jo crec que sí. Corregint la cadena d'errors humans involuntaris que van tenir un paper determinant en l'accident i que Interior es resisteix a admetre perquè això té un cost. Un cost polític.