El luxe perdut de saber l’hora exacta sense rellotges

nclavat en la cinglera de penyes de la muntanya de Sant Julià del Mont, al meu poble, Santa Pau, hi ha una mena de cavitat que anomenen armari roig, per la seva forma rectangular i color rogenc de les pedres. L’armari roig de dalt la serralada és visible de lluny i de gairebé tota la vall de Sant Martí, un veïnat ben extens. Aprofito per aclarir que el veïnat i l’ermita que el presideix s’ha anomenat sempre, i així està documentat en papers oficials des de fa segles, Sant Martí, en honor a aquell cavaller solidari que va compartir la seva capa amb un pobre. Sant Martí i prou, i no pas Sant Martí Vell, com erròniament resen darrerament alguns rètols de nova implantació posats per alguna administració poc documentada històricament i geogràficament per orientar senderistes i turistes. Sant Martí Vell és al Baix Empordà. Tornem a la carena. L’armari roig era el rellotge de sol de referència dels meus ancestres i els seus coetanis. En funció d’on arribava l’ombra que projectava la paret de l’armari natural, els que treballaven la terra sabien, amb precisió, si era l’hora de fer l’aturada per dinar, plegar o anar a tancar el bestiar. Tenien clar que la seva vida girava a l’entorn del sol i no al revés.

El dia que escric això és el dia que, per obligació, hem de canviar l’hora dels nostres rellotges. Avui ens roben una hora de son. I com cada any, em posen un neguit perquè mai no tinc clar si el mòbil i Ipad ja han canviat l’hora automàticament (com fan alguns) o no ho han fet i al final no sé segur a quina hora visc. Miro els altres rellotges de casa i no sé si els han canviat o no. Tot plegat és un bon embolic. La història ja fa anys que dura. I tot i que algun any he fet esforços per intentar aclarir el significat que té el canvi d’hora, que resulta que és un canvi variable en relació amb una hora de diferència ja fixada per sempre en relació amb l’hora del sol. Els que sembla que hi entenen t’expliquen que és una mesura governamental per estalviar energia i aprofitar millor les hores de sol. Jo he provat de trobar-li la lògica però no me’n surto. Admeto que soc una ignorant en enginyeria, indústria i astrofísica... Però el sentit comú em diu que si guanyes una hora de sol al vespre la perds al matí i viceversa. Pretendre influir en el curs del temps és perdre el temps.

E