Mantenen els càrrecs contra l'assistent del Sant Hilari acusat de violar un menor
Els testimonis vinculats al club de futbol sostenen que és impossible que ho fes
L'acusat va sostenir que quan l'equip local està jugant ell no es mou del seu lloc al camp i es passa tot el partit assegut a una cadira vermella al costat del marcador, del qual també n'és l'encarregat. Però el menor, que va declarar a porta tancada, va mantenir el seu relat dels fets. Segons aquest, durant els mesos entre el març i el juny del 2008, l'acusat els va obligar a masturbar-lo diverses vegades i sis cops el va penetrar per via anal, unes vegades amenaçant-lo posant-li un ganivet al coll i unes altres gratificant-lo econòmicament després de les amenaces. El menor va explicar que l'acusat, quan ja s'havia iniciat el partit de futbol i els vestidors estaven buits i el personal, pendent del partit, l'obligava a anar als vestidors i allà l'obligava a mantenir relacions sexuals.
Taques de sang
Els familiars del noi van explicar que el menor va canviar el caràcter de cop i, com que el veien estrany, els va costar, però van poder fer-li explicar el que passava. La mare del menor va explicar al tribunal que un cop que el noi va arribar a casa més tard del normal es queixava que li feia molt mal l'anus i que no podia asseure's. La dona va explicar que el seu fill no li havia volgut explicar que li havia passat, però ella es va adonar que el noi tenia rascades a les cuixes i al coll i que tenia taques de sang a la roba interior.
Els metges forenses que van examinar el menor dos mesos després dels fets denunciats no van apreciar cap lesió anal, però no van descartar que n'hi hagués pogut haver alguna anteriorment. Segons els forenses, en una primera penetració anal es podria haver produït un ensangonament, però la lesió es podia haver resolt sense necessitat d'anar al metge.
Els pèrits psicòlegs que van explorat el menor van manifestar que el noi en el seu relat, molt ordenat, va exposar una experiència viscuda, compatible amb el relat que feia dels fets.
«És impossible»
Els testimonis vinculats al club de futbol que van declarar, dos jugadors, un entrenador i un delegat de camp, van assegurar que mai l'acusat abandonava el seu lloc al camp. Segons aquestes versions, era impossible que l'acusat ho pogués fer sense passar desapercebut, perquè era qui controlava el marcador dels gols i, sobretot, perquè era qui tornava les pilotes al camp quan aquestes en sortien. D'altra banda, aquests testimonis també van explicar que en el supòsit que l'acusat hagués deixat el seu lloc i hagués anat als vestidors, es veia obligat a donar tota la volta al camp de futbol i de passar entre el públic per accedir-hi. D'altra banda, també van indicar que durant el partit els vestidors estan tancats i que no s'hi pot accedir de cap més manera que demanant al cuidador que en faciliti l'accés. Aquests testimonis també van explicar que l'acusat durant els partits anava vestit amb el xandall de l'equip perquè era el que marcava el seu reglament. Això es contradiu amb el fet que va sostenir el menor, el qual va formar que l'acusat anava vestit amb pantalons texans i una camisa.
El menor es va referir a un partit de futbol concret, el Sant Hilari-Olot, com un dels dies que segons ell l'acusat el va violar. Però tots els testimonis vinculats al club esportiu van assegurar que aquell partit s'havia jugat a primers de gener, un parell de mesos abans que segons el noi l'acusat l'hagués obligat a mantenir relacions sexuals.
Fotos a la cartera
El ministeri fiscal va insistir a l'acusat sobre unes fotografies de menors que li van trobar a la cartera i ell va explicar que es tractava de fotografies de futbolistes dels equips inferiors que li havien sobrat quan havia anat a tramitar les seves fitxes. El coordinador del futbol de base del Sant Hilari va confirmar al tribunal que en alguna ocasió havia encarregat a Valls que anés a tramitar les fitxes. El judici va quedar ahir vist per a sentència després que el ministeri fiscal hagués mantingut la seva petició de 22 anys de presó per a l'acusat i que la seva defensa n'hagués demanat l'absolució.
