Aghbala, bressol de malfactors

Aghbala és un petit municipi rural de la zona de Beni Mellal, a la falda de l’Atles, molt poc conegut, però el nom d’aquesta població del Marroc es repeteix en moltes ocasions en els sumaris de les diligències judicials a Catalunya i a l’Audiencia Nacional, perquè d’aquest recòndit racó de món són originaris molts encartats en causes per delictes greus. Són nascuts a Aghbala Driss Oukabir, un dels veïns de Ripoll empresonats per les matances de Barcelona i Cambrils, i el seu germà Moussa, abatut durant els atacs a Cambrils. Younes Abouyaaqoub, l’autor de l’atropellament massiu a la Rambla, i el seu germà Hussein, també abatut a Cambrils, així com els germans Hichamy, Mohamed i Omar, una altra parella de germans veïns de Ripoll i terroristes, són nascuts a Mrirt, una altra petita població de Beni Mellal veïna d’Aghbala. I el quart tàndem de germans terroristes de Ripoll, els Aalla, Mohamed i Youssef, són de Naour, a 40 km d’Aghbala. Està documentat que la primavera del 2017, setmanes abans dels atemptats, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy van baixar al seu poble amb les seves motos de gran cilindrada, tot fent-ne ostentació, i segons va explicar la iaia de Younes a uns periodistes d’El Mundo, van anar fins a Aghbala a visitar els Oukabir. Els terroristes de Ripoll no havien oblidat les seves arrels.

Del petit municipi d’Aghbala, a 1.800 km de Ripoll, on es parla el tamazic, un dialecte del berber, també són originaris la gran majoria dels membres d’una banda de lladres violents establerts al Baix Empordà, capitanejats per Ali Salim, que els anys 2013 i 2014 van protagonitzar desenes de robatoris violents i perversos contra víctimes especialment vulnerables i indefenses: persones grans que viuen en llocs aïllats. El maig del 2014, els Mossos van arrestar quinze homes sospitosos: Ali Salim, Brahim Azougachem (els dos capitostos), Zahir Younes, Abdelmajid el-Harfaoui, Bennaseur Mansour, Mohamed Ouhnine, Lahcen Ouniha, Aziz Ouallu, Hssain Hdouch, Essaid Atiris, Ijjou Azziz, Aziz Sakhi, Yassine Ridau i Hammou Ou Mha Aiddou. Ja feia temps que els Mossos els seguien la pista i els tenien els telèfons punxats, però van tenir dificultats per entendre’ls, ja que per comunicar-se entre ells xerraven amb el dialecte propi de Beni Mellal, i és difícil trobar traductors. Però sí que va quedar entès, a través de les intervencions telefòniques, que Ali Salim feia sovint viatges a cavall del seu BMW fins a Aghbala, destí de les joies, els diners i els aparells de valor que robaven en els assalts. El BMW d’Ali Salim va ser interceptat per la policia en un dels viatges al Marroc i hi van trobar objectes robats en les cases assaltades que van servir per estirar el fil de la investigació. En una de les converses que li van interceptar, Salim explicava que al banc del poble li havien recomanat que no aportés tant capital, perquè ja no li podien fer més dipòsits. Això denotava que a Aghbala Salim era un ric que es passejava amb BMW, mentre que a Catalunya ell i els seus homes es feien els miserables fent veure que sobrevivien collint pinyes o fent petites feines forestals. Mentre Ali Salim era al Marroc, la resta de lladres no actuaven. Llavors, sota la direcció de Brahim Azougachem, recopilaven informació de possibles objectius i esperaven el líder, que era qui decidia quan i com havien de procedir.

Actuaven amb molta maldat i sense pietat envers les víctimes. El 3 d’octubre del 2013, tres membres de la banda encaputxats i armats amb una escopeta i navalles van irrompre en un xalet de Platja d’Aro i, després de saquejar el que van poder, van agredir sexualment la mestressa, una sexagenària francesa, mentre ja la tenien lligada. El 17 d’octubre del 2013, van deixar malferit Göpf Lehmann, un exboxejador suís de 70 anys que van assaltar al seu xalet en una zona muntanyosa de Calonge. I malícia i perversitat van demostrar durant l’assalt, un dilluns del maig del 2013, al xalet d’un matrimoni de jubilats anglesos. Van jugar a la ruleta russa amb la dona: li van posar diverses vegades el canó d’un revòlver al cap i anaven prement el gallet. És una petita mostra de la crueltat d’uns lladres que durant mesos van sembrar el terror en diverses comarques catalanes, però sobretot al Baix Empordà, que coneixien bé perquè hi vivien.

Un dels arrestats pels assalts violents, Mohamed Ouhnine, també vingut d’Aghbala, ja havia protagonitzat un tiroteig a Llagostera i va ser condemnat per l’intent d’homicidi contra un compatriota, Ikhlef Ouhfour, un altre noi d’Aghbala, conegut d’Ouhnine des de la infància. Ouhnine i Ouhfour primer van ser amics i després van ser rivals, i no es va aclarir quin va ser el motiu de la discussió que va derivar en tiroteig, tot i que els indicis assenyalaven rivalitats en negocis, no gaire clars, sobre recollides o transports de ferralla. Ouhnine, que va ser deportat al Marroc després de complir la condemna, havia arribat a Catalunya reagrupat per la seva dona, que ja hi vivia i hi treballava. Ell només va estar donat d’alta com a treballador del CIRE durant 200 dies, mentre va estar a la presó. En llibertat no consta que treballés mai.

Aghbala ha captat l’atenció des de Catalunya només per algun tímid projecte solidari d’una ONG que ha recollit fons a l’Anoia per a l’anomenat Projecte Aghbala, i la casualitat va fer que l’agost passat, just quan es van perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils, vuit escoltes manresans fossin en aquesta població de l’Atles fent una estada per conèixer de primera mà com és la vida a Aghbala: marcada per la pobresa, la submissió de les dones, les ànsies del jovent per fugir cap a Europa i els problemes derivats de l’endogàmia.