Accidents criminals

Laura Ureta Alarcón, 43 anys, veïna de Sabadell, empleada de l’ICS separada, esperava recollir el seu fill, Eloi, a la sortida d’escola el divendres 14 de setembre, després d’haver passat dos dies que li corresponien amb el seu pare, Pere Alberola Calvo, veí de Castellar del Vallès, també empleat del ram sanitari. Pere i Eloi no van aparèixer. La mare, coneixedora que Pere tenia un trastorn psicològic i que per influència d’aquesta causa podia perdre la custòdia compartida del nen, es va començar a preocupar ja el dijous. Pere no responia a cap dels seus telèfons, a la feina li van dir que no s’hi havia presentat. A la casa de Castellar on residia l’exparella no hi havia senyals de vida. El cotxe d’Alberola no hi era. Laura va trucar a diversos hotels de Platja d’Aro per comprovar si el nen i el pare s’hi havien allotjat. Resultat negatiu. I el dia 14 va presentar denúncia als Mossos de Sabadell. La matrícula del cotxe del pare del nen desaparegut es va introduir a tots els arxius policials, inclosos els estrangers. La denúncia la va presentar al matí i a la tarda arribava una comunicació de la gendarmeria francesa. El cotxe buscat era daltabaix d’un barranc a la carretera D914, que comunica Portbou amb Cervera de la Marenda. Dins del vehicle hi havia dos cossos, el pare i el fill. Des d’un primer moment es va sospitar que no es tractava d’un accident convencional. Dalt del barranc, la policia francesa va recollir una maleta i a l’interior hi van trobar unes inscripcions atribuïdes a Pere Alberola que no deixaven gaire marge al dubte: havia estimbat el cotxe intencionadament per posar fi a la seva vida i a la del seu fill. Una acció que judicialment constitueix un delicte d’homicidi amb suïcidi posterior que resulta impune per la mort de l’homicida. En l’escorcoll que els mossos van fer a la casa de Castellar del Vallès on viva Pere Alberola hi van trobar fotografies de pare i fill escampades que també havien fet presagiar un final dolent. La policia francesa va comunicar els resultats de la seva investigació a la mare, que es va haver de traslladar en dues ocasions a Montpeller, on es van fer les autòpsies, per complir els tràmits de la identificació formal dels cadàvers. La família d’Ureta només es va ocupar de la repatriació del nen, que diumenge, 30 de setembre, va ser enterrat a Sabadell. L’endemà, a Sabadell es va fer una concentració en suport de la mare i l’àvia d’Eloi, que ara seran tractades pels serveis de psicologia municipals.

La repatriació del cos del pare va anar a càrrec d’una germana resident a les comarques gironines i el funeral d’ell es va celebrar a Castellar del Vallès divendres, dia 28. La nota que la família va inserir en un diari local agraïa les mostres de suport pel traspàs de l’home i el seu fill en un “accident” a la Catalunya del Nord.