“Cal un radar de tram a Fortià i ja està previst”

I penso que ho hem fet. La valo­ració és posi­tiva. En ajun­ta­ments petits sense dedi­ca­ci­ons ni par­ci­als ni exclu­si­ves costa. La sen­sació al muni­cipi és d’haver can­viat coses. Hem bus­cat la manera de pren­dre les deci­si­ons amb el màxim de con­sens pos­si­ble. Ens tro­bem amb enti­tats per a gai­rebé tot, per deci­dir els grups de la festa.

Sí. Des de fa poc. Hem creat el con­sell de poble i és un òrgan que ens ha de fun­ci­o­nar per acos­tar més les deci­si­ons als veïns. Par­lar molt amb la gent fa que les deci­si­ons que es pre­nen esti­guin reforçades, tre­ba­lla­des i madu­ra­des. Vam incloure al pro­grama tenir un espai de decisió con­junta i el regla­ment s’ha anat fent. Hauríem pre­fe­rit tenir-ho enlles­tit abans però ha anat així. Ja vam tre­ba­llar el regla­ment d’una manera par­ti­ci­pa­tiva, deba­tent arti­cle per arti­cle a par­tir d’altres regla­ments. En cinc tro­ba­des ens vam fer el regla­ment a mida. Els espe­ci­a­lis­tes ens deien que el pri­mer pas era infor­mar la gent i fer-li enten­dre que se’ls explica tot el que es cou a l’Ajun­ta­ment.

Hem tret el BMI (But­lletí Muni­ci­pal d’Infor­mació), que publi­quem tri­mes­tral­ment, i hi expli­quen les actu­a­ci­ons fetes en el dar­rer tri­mes­tre. Volem que la gent sàpiga en què s’ha inver­tit i què ha cos­tat. La gent vol saber què s’ha fet i la infor­mació genera con­ver­ses i debats. En el pres­su­post del 2018 ja s’hi han inclòs 6.000 euros que la gent deci­dirà on s’han d’inver­tir. El 31 d’octu­bre es tan­quen les pro­pos­tes. La intenció és anar aug­men­tant aquesta par­tida.

S’ha anat fent en els mesos d’estiu. Encara no està aca­bat, falta el soter­ra­ment d’algun ser­vei. En l’entrada pro­vi­nent de Riu­mors tin­drem un vial un xic més ample, tal com ja pre­ve­ien les nor­mes sub­sidiàries del 1996. Pre­ve­ien la reti­rada de les par­cel·les i la con­ti­nu­ació d’una vorera. Real­ment era un espai molt estret, de 5 metres, i ara per segu­re­tat i per mobi­li­tat s’ha fet l’actu­ació, gràcies a una cessió voluntària dels veïns. L’obra ha anat a càrrec de l’Ajun­ta­ment gràcies a una sub­venció de 39.444 euros de la Dipu­tació.

És total­ment insos­te­ni­ble. Són 3.600 vehi­cles dia­ris els que tra­ves­sen el poble des de la C-31 fins a l’N-260 en dos sen­tits. No és un trànsit de cap de set­mana, és un trànsit diari. Des que es va inau­gu­rar aquesta car­re­tera asfal­tada entre Fortià i la C-31, en direcció a Vila­ma­lla ha estat un cal­vari per al poble.

Es van posar uns semàfors per a unes cruïlles con­flic­ti­ves. Ara s’ha des­plaçat i hem pas­sat a tenir un tram del car­rer Reina Sibil·la amb vore­res senya­lit­za­des que deli­mi­ten l’espai de via­nants i el dels vehi­cles. Això ens ha de per­me­tre allar­gar el temps de pas per Fortià, no fer-lo tan atrac­tiu. Aquesta acció prové d’un estudi de mobi­li­tat que ens ha fet el Ser­vei Català de Trànsit el 2018. Això ens per­met que entre la rotonda del polígon indus­trial, en direcció a Vila­ma­lla, i aquest semàfor hi hagi un quilòmetre. Això està pen­sat amb la idea d’ins­tal·lar un radar de tram que alen­teixi el trànsit a una velo­ci­tat real de 30 km/hora. No volem que sigui una tra­vessa atrac­tiva per a tot­hom Això no és una car­re­tera, és un car­rer d’un poble on pas­sen molts cot­xes.

Tenim algu­nes par­cel·les de pro­tecció ofi­cial que no es van desen­vo­lu­par i lla­vors ens plan­te­gem d’obrir la pos­si­bi­li­tat als joves que vul­guin a acce­dir a un habi­tatge. Mirant les estadísti­ques d’habi­tat­ges tan­cats, ens trobàvem que a Fortià n’hi ha uns 50 de tan­cats. Hem vol­gut saber quina és la rea­li­tat i que en puguin sor­gir habi­tat­ges per a joves. L’estudi ens donarà la diagnosi dels habi­tat­ges que tenim, per poder fer vies d’habi­tatge i poder afa­vo­rir l’accés a l’habi­tatge als joves del muni­cipi. Tenim la urba­nit­zació Rec del Molí que s’està desen­vo­lu­pant, amb sis o set habi­tat­ges nous anu­als, i això ens fa incre­men­tar any rere any la població. Amb el pro­jecte es poden fer pro­jec­tes de maso­ve­ria urbana, habi­tatge per a llo­guer social. Ens podrem plan­te­jar dife­rents qüesti­ons en polítiques d’habi­tatge.

Sí. Així ho tenim pen­sat. Hi ha coses per fer. La idea és que l’equip sigui molt sem­blant. Repe­ti­rem com a Gent per Fortià-Acord Muni­ci­pal i els com­panys em volen com a cap de llista. Si soc ele­git alcalde, serà –això sí– el meu últim man­dat.

Aca­bar de millo­rar la mobi­li­tat al muni­cipi. Amb la car­re­tera la tran­quil·litat dels veïns s’ha alte­rat. Es va inau­gu­rar a finals del 2004 i va ser pre­sen­tada a la premsa per Pere Macias com la segona vari­ant de Figue­res. Això ens va fer molt de mal. Van asfal­tar la car­re­tera entre Fortià i la C-31 perquè hi passés aquest volum de cot­xes. Els res­salts no han reduït el trànsit, els semàfors l’han regu­lat i han por­tat segu­re­tat. La intenció és que el radar de tram es pugui posar en fun­ci­o­na­ment i allar­gui el temps, i els GPS dei­xin de mar­car-la com a ruta més ràpida. Hi ha una feina cons­tant de con­tac­tes amb les empre­ses de ser­veis de mapes Goo­gle, Tom Tom i estem cons­tant­ment modi­fi­cant velo­ci­tats, tonat­ges, per tal que per GPS no surti com a via alter­na­tiva.

La plaça Cata­lu­nya. Ara és un campi qui pugui d’apar­ca­ment i de via­nants. Volem que sigui una cosa molt con­sen­su­ada, molt tre­ba­llada a través de la par­ti­ci­pació de la gent. Hi ha pocs veïns que resi­dei­xen a la plaça però és de tot­hom. La gent hi fa vida i se la sent seva. Ha de ser un punt d’actu­ació.