El professor com un “adolescent en zel”

Sentència absolutòria per al professor Joan Mundet Torres, que afrontava 55 anys de presó per cinc delictes d’abusos sexuals a una alumna de 15 anys de qui havia estat tutor. L’Audiència ha absolt Mundet, tal com havia demanat el seu lletrat, Christian Salvador, en considerar que no van quedat acreditats els cinc contactes sexuals, que només se sustentaven amb la declaració de la menor, que va canviar el seu relat durant el judici. La noia, que té acreditat un trastorn que li suposa una minva del 33% de les seves capacitats i li causa una certa immaduresa, va exposar que havia denunciat els abusos perquè se sentia molt pressionada pel seu entorn i perquè estava empipada amb el professor perquè n’estava enamorada i ell no li feia cas. Però ara, va dir, les coses han canviat perquè no la pressionen i ja no n’està enamorada.

En la sentència sí que es considera provat que es van produir les cinc trobades entre professor i alumna als entorns d’un bosc a prop del cementiri de Caldes de Malavella, acreditades per uns missatges que el professor va admetre que havia enviat a la noia, i que en la sentència es considera que havien d’haver estat objecte d’una actuació molt més radical dels inspectors d’Ensenyament, que es va limitar a “posar pautes”. El magistrat Ildefons Carol es va esplaiar dient que l’acusat havia fet servir un últim torn de paraula “llarg i estèril” esforçant-se a justificar-se pel seu comportament, quan no se l’acusava “de seduir de totes les maneres possibles una adolescent i de comportar-se amb ella com un altre adolescent en zel; només se li imputava que, sabent la seva edat, hi hagués tingut relacions sexuals”.