Un pilot diu que no es podia accedir amb helicòpter al lloc d'Horta on es va produir l'atrapament del GRAF Lleida
Reconeix, però, que s'hauria pogut evacuar més bombers des d'on eren les BRIF
Un relat detallat va ser el que va oferir divendres passat davant la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas d'Horta de Sant Joan Xavier Rovira, un dels pilots d'helicòpter que va participar, a partir del 21 de juliol del 2009, en les tasques d'extinció del foc. Rovira va explicar que havia sortit a primera hora del matí de la base de Manresa i que s'havien dirigit a la zona dels Ports només ell i el copilot, perquè, en un principi, anaven «a prestar ajuda en un incendi de 60 hectàrees». Quan hi va arribar, Hotel 0, el coordinador dels mitjans aeris, el va destinar al flanc oest. Segons Rovira, «a les deu del matí, la situació estava controlada». «Bufava una mica de vent, però no era excessiu; es podia treballar bé, tot i que l'accessibilitat al terreny era complicada», va dir, i va assenyalar que el nombre de mitjans per controlar i apagar el foc era superior als que normalment s'utilitzen en focs de les mateixes característiques.
Gairebé una hora a terra
A tres quarts de dotze del migdia, va fer el primer aterratge al parc de bombers d'Horta i, després d'una parada tècnica de quaranta minuts, es va tornar a enlairar: «Les condicions meteorològiques en aquest segon vol no van ser dolentes, però la força del vent va augmentar». Cap a un quart de tres, van tornar al parc a fer un altre descans obligatori i. al cap de vint minuts, van baixar tres helicòpters –un dels quals transportava Hotel 0–, «perquè no es podia volar». Segons la declaració, «Hotel 0 havia ordenat aturar els mitjans aeris per seguretat, a dos quarts de tres». «No sé si es va comunicar la decisió a Delta 0 [el màxim comandament dels bombers durant l'incendi]», hi va afegir.
El declarant va narrar a continuació que, gairebé una hora més tard –a les 15.23 h–, Hotel 0, «després de parlar amb algú per telèfon durant un minut», els va dir que havien d'intentar sortir a volar de nou. Així ho van fer i, entre les 15.35 h i les 15.40 h, van rebre un missatge d'alerta provinent de les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals (BRIF) de Daroca (Aragó), en què els seus 25 integrants requerien ser evacuats. El pilot va dir que, «vista des de dalt, la situació dels membres de les BRIF no era d'excessiu perill, perquè estaven en un lloc sense fum i el foc estava a uns 50 metres». Hi va afegir, però, que «el rescat era necessari, perquè en aquestes circumstàncies tot pot canviar en dos minuts». Primer en va recollir quatre i, després, dos més, que va deixar al centre de comandament avançat (CCA).
Si les BRIF van aconseguir trobar una zona que van poder netejar ràpidament perquè hi aterressin els helicòpters, Rovira va concretar que l'indret on estaven els GRAF que van perdre la vida era «una pineda molt encrestada al darrere de la qual hi havia un barranc». «Hagués estat impossible que un mitjà aeri hi accedís, per falta d'espai físic», va sostenir. Va argumentar que «el salvament de les BRIF no va suposar desatendre altres coses; en aquell moment era una prioritat perquè no se sabia que hi havia altres persones en perill». Tot i això, i malgrat l'elevat risc que es va assumir en l'evacuació dels bombers aragonesos, el pilot va sentenciar que, si a més dels 25 membres de les BRIF, els cinc professionals del GRAF, situats tan sols a 400 metres, haguessin pogut desplaçar-se a la mateixa zona, també els haurien pogut rescatar.