Successos

Els oncles de la nena assassinada a Vilanova diuen que l’acusat estava serè i sense evidències d’estar drogat

Asseguren que l’home no es va mostrar gens empàtic tot i la desesperació de familiars i veïns en la recerca de la menor

Els oncles de la nena de 13 anys assas­si­nada l’any 2018 a Vila­nova i la Geltrú asse­gu­ren que l’acu­sat estava serè i sense símpto­mes d’haver con­su­mit dro­gues ni alco­hol. Així ho han rela­tat els dos homes que van tro­bar el cos ja sense vida de la nena al pis, sobre un matalàs i ama­gat sobre una pila de peces de roba. En la segona sessió de decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis, han asse­gu­rat que l’acu­sat va tri­gar en obrir-los la porta i que no es va mos­trar gens empàtic amb els fami­li­ars i veïns que s’havien mobi­lit­zat per bus­car la petita. Aquest dimarts també han decla­rat els pares, que s’han mos­trat molt aspres tant amb l’acu­sat com amb la seva advo­cada, i les dues pri­me­res doc­to­res que van acce­dir a l’immo­ble un cop es va loca­lit­zar la nena.

En el seu relat, l’oncle patern ha asse­gu­rat que es va assa­ben­tar que la nena s’havia per­dut men­tre sopava a través d’un grup de What­sApp de l’escola i una mare del cen­tre edu­ca­tiu, motiu pel qual va mar­xar ràpida­ment a la casa dels seus pares. En arri­bar-hi, es va sumar a la cerca de la nena pel barri i pel mateix bloc dels pares, jun­ta­ment amb l’oncle matern. En arri­bar al pis de l’acu­sat van picar, tot i que els veïns els havien adver­tit que la mare estava ingres­sada a l’hos­pi­tal de Bell­vitge i que molt pro­ba­ble­ment no hi hau­ria ningú. En no obrir, van insis­tir, fins que l’home els va obrir la porta, que estava tan­cada amb clau, obrint-la només una mica i nu, cobrint-se només amb una tova­llola groga per la cin­tura perquè, deia, sor­tia de la dutxa. Va asse­gu­rar, segons els oncles i davant d’una pare­lla d’agents dels Mos­sos que els acom­pa­nya­ven, no saber res de la nena, i després d’inter­can­viar qua­tre parau­les amb els veïns del pis de davant, va tor­nar a tan­car. “Va actuar amb molta sere­ni­tat, amb abso­luta indi­ferència amb el que li dèiem, i gens empàtic”, ha expli­cat l’oncle patern.

Després de donar alguna volta més pel barri, els dos homes s’havien que­dat amb una sen­sació estra­nya, i van tor­nar al pis, en com­pa­nyia d’altres per­so­nes que par­ti­ci­pa­ven en la recerca. Van tor­nar a picar i l’home va obrir la porta, lla­vors ja ves­tit, i els va dir en pri­mer lloc que no els podia dei­xar pas­sar perquè els seus pares no hi eren, i en segon lloc perquè havia con­su­mit dro­gues i no volia pro­ble­mes amb la poli­cia.

Des­es­pe­rats, els dos homes van entrar, i l’oncle patern va regi­rar les habi­ta­ci­ons men­tre que el matern es va que­dar al cos­tat de l’acu­sat. “El tenia a un pam i no feia olor d’alco­hol ni tenia símpto­mes d’haver-se dro­gat”, ha asse­nya­lat, tot apun­tant que ell va regen­tar un bar anys enrere i sabia quins símpto­mes s’atribuïen a una situ­ació i l’altra.

L’última habi­tació on van mirar era la de l’entrada, on l’oncle patern va tro­bar un matalàs i una pila de roba damunt del llit, i en reti­rar-ho va tro­bar la nena morta. “Vaig sor­tir cri­dant que què havia fet, i ell es va llançar a terra dient que ell no havia fet res, com si fos un nen”, ha rela­tat l’home, que amb els crits va pro­vo­car que pugés tot de gent del car­rer.

Segons ha rela­tat un amic de la família que va acom­pa­nyar els dos oncles al pis on van pas­sar els fets, el cos de la nena estava sota la pila de roba i el matalàs, però dins d’una maleta, total­ment encai­xada a dins i amb un braç retorçat cap enrere. La sen­sació, ha dit, és que l’estava ama­gant al seu inte­rior.

Les dues met­ges­ses que van arri­bar en pri­mer lloc van con­fir­mar que la nena estava morta i de feia molta estona, donat que començava a pre­sen­tar un color blavós a la pell. El seu cos pre­sen­tava símpto­mes d’haver estat víctima de violència, sobre­tot a la cara, motiu pel qual van optar per no tocar-lo i avi­sar el forense i el jutge perquè cer­ti­fi­ques­sin la mort i fes­sin l’aixe­ca­ment cor­res­po­nent.

Els pares, durs amb l’acu­sat i la seva advo­cada

Els pares han expli­cat que van adop­tar la nena, nas­cuda a la Xina, i que també tenien un fill biològic. Més enda­vant, el matri­moni es va divor­ciar, però la relació entre pare i mare era bona, i sem­pre s’ente­nien per esta­blir els dies que els nens pas­sa­ven a casa d’un o altre.

A par­tir dels dies dels fets, tant els pares com el germà de la nena han hagut de sot­me­tre’s a teràpia, si bé en el cas del pare només es va cen­trar en una sessió, el nen ha hagut de seguir en trac­ta­ment des de lla­vors. La mare, a més de sot­me­tre’s a teràpia, es troba en situ­ació de baixa tot i haver inten­tat tor­nar a la feina en dues oca­si­ons, moments en què ha patit ansi­e­tat, falta de gana i s’ha auto­le­si­o­nat.

Els pares han expli­cat que la nena tenia por de la fos­cor, motiu pel qual dor­mia amb llums ence­ses a l’habi­tació i que voluntària­ment no entrava en espais sense il·lumi­nació. La mare, a més, ha asse­gu­rat que la petita no pre­sen­tava cap lesió al seu cos el dia abans, quan la va veure nua perquè va aju­dar-la a admi­nis­trar el sua­vit­zant del cabell men­tre es dut­xava. El pare, pel seu cantó, ha expli­cat que la nena havia dema­nat en rei­te­ra­des oca­si­ons poder anar sola pel car­rer, volent “demos­trar que era gran”, i que en una ocasió la va dei­xar anar a soles, seguint-la amb el seu germà en la distància. Per aquest motiu, ell va creure que la nena, en el moment de la des­a­pa­rició, podria haver anat sola de casa dels avis a casa del pare, quan en rea­li­tat es tro­bava al domi­cili de l’acu­sat.

En aca­bar la seva decla­ració, i tot i els rei­te­rats intents del jutge per fre­nar-la, la mare s’ha adreçat direc­ta­ment a l’acu­sat: “Que vis­quis molts anys però amb molta por, la por que va pas­sar la meva filla a casa teva, a les fos­ques, amb el seu dolor, sen­tit la teva olor i el teu pes a sobre d’ella”, li ha dit.

També s’ha mos­trat molest el pare, en aquest cas amb l’advo­cada de l’acu­sat, quan aquesta li ha dit a l’inici de la seva inter­venció que lamen­tava la situ­ació que esta­ven cre­uant: “En la ins­trucció no em vas dir ni que ho sen­ties ni res, no cal que facis el paper perquè el jurat sigui aquí al davant”, li ha dit, moment en què el jutge ha dema­nat que no inter­lo­cutés amb la lle­trada.

L’apor­tació dels comer­ci­ants

Diver­sos tre­ba­lla­dors de nego­cis pro­pers, con­cre­ta­ment un forn de pa i dos bars, han expli­cat com van ser les dar­re­res hores de l’acu­sat abans dels fets. La depen­denta del forn de la can­to­nada ha expli­cat que el va veure afec­tat per la situ­ació mèdica de la mare, i que li va dema­nar 10 euros, que li va dei­xar i que a dia d’avui encara no els hi ha retor­nat.

De la mateix manera han decla­rat dos tre­ba­lla­dors de bars, que han expli­cat que aquell dia va pren­dre una cer­vesa i mitja en un, que no va pagar, i una en un altre esta­bli­ment, que sí que va pagar. Una altra dona que tre­ba­lla en una acadèmia asse­gura que el va veure anar i tor­nar pel car­rer, atra­fe­gat i amb unes bos­ses.

Al seu torn, un home amb qui va com­par­tir cotxe una tem­po­rada per anar a la feina ha apun­tat que li havia expli­cat els seus plans de tras­lla­dar-se a la Xina, on “hi tenia el seu futur”. També ha asse­gu­rat que en dues oca­si­ons li havia dema­nat 10 i 20 euros, que poste­ri­or­ment li va retor­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia