Seguretat
Crònica del crim d’un reporter
L’assassinat a Calella d’un periodista especialitzat en hípica va tenir poca transcendència a pesar de l’ofici de la víctima i que es va condemnar un dels autors
Dos nois el van matar, però un es va evadir i no va ser jutjat
La porta del 1r 4a del número 6 del passatge Mercè Rodoreda de Calella encara conserva els precintes que denoten que a l’altre costat es va cometre un crim. Els veïns no recorden haver vist cap mena de moviment a l’habitatge des del dia 4 d’abril del 2012, quan es va precintat un cop fet l’aixecament del cadàver del seu inquilí: Ferran Cosialls Barruete. L’assassinat no va tenir gaire transcendència en els mitjans de comunicació. Només la notícia el dia de la trobada del cadàver amb fotografia captada per un reporter d’ACN dels serveis funeraris retirant el cos i un recordatori del cas en el resum dels crims del 2012 publicat en aquest diari. I el cas va passar a l’oblit, a pesar que la víctima era un periodista: Ferran Cosialls Barruete, de 52 anys, especialitzat en hípica. Informava sobretot de bàsquet a cavall, una modalitat esportiva a mig camí entre el bàsquet, el polo i el rugbi que es practica a cavall. Cosialls havia estat el responsable de premsa dels campionats estatals de bàsquet a cavall i com a tal mantenia molta relació amb els practicants d’aquest esport, força minoritari però que a Catalunya té prou adeptes. Cosialls, com a periodista que els seguia sempre, formava part de la família del bàsquet a cavalli els jugadors l’anomenaven afectuosament el report, que alguns recorden, però, com un home solitari i molt recelós de la seva vida privada.
Ferran Cosialls havia treballat en emissores de ràdio local al Maresme, era fill únic, ja no tenia els pares i vivia sol en un pis de Calella, on va ser brutalment assassinat el 31 de març del 2012, segons recull la sentència que va dictar l’Audiència de Barcelona el 2014. Una sentència per la mort del reporter que cap altre reporter va convertir en crònica. Segons els fets provats que s’hi recullen, aquella nit Cosialls va sopar a casa seva amb dos nois joves, amics: l’equatorià Jesse Peter Villavicencio Pilla i un altre noi, que està identificat però que en la sentència no s’anomena i que s’hauria evadit de l’acció de la justícia. Després de sopar, sempre segons el relat del document judicial, va haver-hi una discussió per motius que no s’especifiquen i el noi ara evadit li va clavar un fort cop al cap amb una ampolla de cava plena que el va fer caure al terra. Un cop a terra, el va colpejar diversos cops més. Després, Villavicencio li va clavar fins a 35 punyalades entre el coll i el clatell que li van causar la mort. Cosialls no va tenir cap oportunitat de defensar-se perquè el van atacar per sorpresa i, a més, havia begut força (l’alcoholèmia era d’1,19 g/l), amb què no tenia capacitat de reacció.
Villavicencio va poder ser situat a l’escenari del crim perquè, la nit dels fets, l’amo d’un bar que hi ha als baixos de l’edifici el va veure al balcó de la casa de la víctima. Però va tornar a casa de Cosialls durant diversos dies mentre el cadàver de la víctima encara era a la casa (el van arrossegar fins al bany) per endur-se’n objectes de valor: la càmera de fotografiar del reporter (una Cannon), dos televisors de plasma i joies que havien estat dels difunts pares de la víctima. Els Mossos d’Esquadra van trobar la càmera a casa de Villavicencio i algunes de les joies, en una empresa de compra d’or, on les va portar ell en persona.
Però Villavicencio encara va deixar més rastre, ja que els Mossos van comprovar que havia fet servir l’ordinador de casa de Ferran Cosialls per entrar al seu perfil de Facebok. I l’anàlisis de les antenes de telefonia també situaven el seu mòbil i el del seu acompanyant a la zona.
A banda de les proves aportades, el jurat va comptar amb la confessió de Villavicencio, de manera que el veredicte només podia ser de culpabilitat. I el van declarar culpable d’assassinat amb traïdoria, tot i que la seva defensa va provar que es quedés en delicte d’homicidi. L’Audiència de Barcelona va condemnar Villavicencio a 16 anys de presó pel delicte d’assassinat i a 3 anys i mig de presó pel delicte de robatori amb violència en casa habitada. La sentència, de desembre del 2014, no imposa cap indemnització en concepte de responsabilitat civil perquè Cosialls no tenia descendents i ja havia perdut els pares.
En canvi, el jutjat d’instància i instrucció número 5 d’Arenys va dictar un edicte per comunicar als desconeguts legítims hereus de Ferran Cosialls que estan condemnats a pagar 3.134,74 euros a la comunitat de propietaris del carrer Mercè Rodoreda 6 de Calella, perquè va estimar la demanda formulada contra Cosialls pels deutes de les quotes de la comunitat entre el maig del 2010 i el setembre del 2016.
