Successos

Seguretat

Crònica del crim d’un reporter

L’assassinat a Calella d’un periodista especialitzat en hípica va tenir poca transcendència a pesar de l’ofici de la víctima i que es va condemnar un dels autors

Dos nois el van matar, però un es va evadir i no va ser jutjat

Un noi va ser condemnat a dinou anys i mig de presó per l’assassinat de Cosialls i el robatori a casa seva

La porta del 1r 4a del número 6 del pas­satge Mercè Rodo­reda de Cale­lla encara con­serva els pre­cin­tes que deno­ten que a l’altre cos­tat es va come­tre un crim. Els veïns no recor­den haver vist cap mena de movi­ment a l’habi­tatge des del dia 4 d’abril del 2012, quan es va pre­cin­tat un cop fet l’aixe­ca­ment del cadàver del seu inquilí: Fer­ran Cosi­alls Bar­ru­ete. L’assas­si­nat no va tenir gaire trans­cendència en els mit­jans de comu­ni­cació. Només la notícia el dia de la tro­bada del cadàver amb foto­gra­fia cap­tada per un repor­ter d’ACN dels ser­veis fune­ra­ris reti­rant el cos i un recor­da­tori del cas en el resum dels crims del 2012 publi­cat en aquest diari. I el cas va pas­sar a l’oblit, a pesar que la víctima era un peri­o­dista: Fer­ran Cosi­alls Bar­ru­ete, de 52 anys, espe­ci­a­lit­zat en hípica. Infor­mava sobre­tot de bàsquet a cavall, una moda­li­tat espor­tiva a mig camí entre el bàsquet, el polo i el rugbi que es prac­tica a cavall. Cosi­alls havia estat el res­pon­sa­ble de premsa dels cam­pi­o­nats esta­tals de bàsquet a cavall i com a tal man­te­nia molta relació amb els prac­ti­cants d’aquest esport, força mino­ri­tari però que a Cata­lu­nya té prou adep­tes. Cosi­alls, com a peri­o­dista que els seguia sem­pre, for­mava part de la família del bàsquet a cava­lli els juga­dors l’ano­me­na­ven afec­tu­o­sa­ment el report, que alguns recor­den, però, com un home soli­tari i molt recelós de la seva vida pri­vada.

Fer­ran Cosi­alls havia tre­ba­llat en emis­so­res de ràdio local al Maresme, era fill únic, ja no tenia els pares i vivia sol en un pis de Cale­lla, on va ser bru­tal­ment assas­si­nat el 31 de març del 2012, segons recull la sentència que va dic­tar l’Audiència de Bar­ce­lona el 2014. Una sentència per la mort del repor­ter que cap altre repor­ter va con­ver­tir en crònica. Segons els fets pro­vats que s’hi recu­llen, aque­lla nit Cosi­alls va sopar a casa seva amb dos nois joves, amics: l’equa­torià Jesse Peter Villa­vi­cen­cio Pilla i un altre noi, que està iden­ti­fi­cat però que en la sentència no s’ano­mena i que s’hau­ria eva­dit de l’acció de la justícia. Després de sopar, sem­pre segons el relat del docu­ment judi­cial, va haver-hi una dis­cussió per motius que no s’espe­ci­fi­quen i el noi ara eva­dit li va cla­var un fort cop al cap amb una ampo­lla de cava plena que el va fer caure al terra. Un cop a terra, el va col­pe­jar diver­sos cops més. Després, Villa­vi­cen­cio li va cla­var fins a 35 punya­la­des entre el coll i el cla­tell que li van cau­sar la mort. Cosi­alls no va tenir cap opor­tu­ni­tat de defen­sar-se perquè el van ata­car per sor­presa i, a més, havia begut força (l’alco­holèmia era d’1,19 g/l), amb què no tenia capa­ci­tat de reacció.

Villa­vi­cen­cio va poder ser situat a l’esce­nari del crim perquè, la nit dels fets, l’amo d’un bar que hi ha als bai­xos de l’edi­fici el va veure al balcó de la casa de la víctima. Però va tor­nar a casa de Cosi­alls durant diver­sos dies men­tre el cadàver de la víctima encara era a la casa (el van arros­se­gar fins al bany) per endur-se’n objec­tes de valor: la càmera de foto­gra­fiar del repor­ter (una Can­non), dos tele­vi­sors de plasma i joies que havien estat dels difunts pares de la víctima. Els Mos­sos d’Esqua­dra van tro­bar la càmera a casa de Villa­vi­cen­cio i algu­nes de les joies, en una empresa de com­pra d’or, on les va por­tar ell en per­sona.

Però Villa­vi­cen­cio encara va dei­xar més ras­tre, ja que els Mos­sos van com­pro­var que havia fet ser­vir l’ordi­na­dor de casa de Fer­ran Cosi­alls per entrar al seu per­fil de Face­bok. I l’anàlisis de les ante­nes de tele­fo­nia també situ­a­ven el seu mòbil i el del seu acom­pa­nyant a la zona.

A banda de les pro­ves apor­ta­des, el jurat va comp­tar amb la con­fessió de Villa­vi­cen­cio, de manera que el vere­dicte només podia ser de cul­pa­bi­li­tat. I el van decla­rar cul­pa­ble d’assas­si­nat amb traïdoria, tot i que la seva defensa va pro­var que es quedés en delicte d’homi­cidi. L’Audiència de Bar­ce­lona va con­dem­nar Villa­vi­cen­cio a 16 anys de presó pel delicte d’assas­si­nat i a 3 anys i mig de presó pel delicte de roba­tori amb violència en casa habi­tada. La sentència, de desem­bre del 2014, no imposa cap indem­nit­zació en con­cepte de res­pon­sa­bi­li­tat civil perquè Cosi­alls no tenia des­cen­dents i ja havia per­dut els pares.

En canvi, el jut­jat d’instància i ins­trucció número 5 d’Arenys va dic­tar un edicte per comu­ni­car als des­co­ne­guts legítims hereus de Fer­ran Cosi­alls que estan con­dem­nats a pagar 3.134,74 euros a la comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris del car­rer Mercè Rodo­reda 6 de Cale­lla, perquè va esti­mar la demanda for­mu­lada con­tra Cosi­alls pels deu­tes de les quo­tes de la comu­ni­tat entre el maig del 2010 i el setem­bre del 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia