Els Mossos intervenen a l’any en 1.900 ocupacions conflictives d’habitatges
El Gironès és la comarca que ha requerit més accions policials, i Salt, el municipi més conflictiu
Augmenten els casos a les urbanitzacions de la Selva
Els Mossos fan cada any unes 1.900 actuacions policials de mitjana per ocupacions d’habitatges a les comarques gironines, gairebé l’equivalent a cinc diàries. Salt, Girona i Figueres són els municipis on la policia ha d’actuar més sovint, però també criden l’atenció certes localitats de la Selva, com ara Maçanet o Vidreres, que fa temps que experimenten un augment de casos a les urbanitzacions, sovint vinculats al cultiu de marihuana. De fet, les dades facilitades pel Departament d’Interior a través d’una pregunta parlamentària revelen que l’any passat la comarca que va concentrar més denúncies per ocupacions d’habitatges va ser la Selva (396), seguida del Gironès (303) i, a força distància, el Baix Empordà (155) i l’Alt Empordà (150). La Garrotxa (26), el Pla de l’Estany (24) i, sobretot, el Ripollès (3) i la Cerdanya (1) són les que presenten índexs més baixos.
Si es comptabilitzen les actuacions policials per incidents en pisos ocupats, l’estadística varia lleugerament, i se situa en primer lloc el Gironès (564), seguida de la Selva (532), l’Alt Empordà (400) i el Baix Empordà (278). Per municipis, la llista d’actuacions policials l’encapçala Salt (266), just al davant de Girona (230), Figueres (190), Lloret de Mar (99), Maçanet (84) i Blanes (82), mentre que a la cua hi ha Palafrugell, Palamós, Santa Coloma de Farners i Sils, que van registrar entre 36 i 30 casos al llarg de tot el 2021.
Segons les dades facilitades per Interior, l’any passat es van denunciar 1.058 ocupacions al conjunt de les comarques gironines, gairebé tres al dia de mitjana. En comparació amb el 2020, l’any de la pandèmia, en què n’hi va haver 1.206, la xifra és més baixa, però ha augmentat en relació amb el 2019, quan es van denunciar 964 casos. Per ocupació s’entén tant l’apropiació de l’habitatge habitual d’algú altre com d’una segona residència, un pis on fa temps que no hi viu ningú (generalment, els que són propietat de bancs) o fins i tot d’alguna obra que ha quedat a mig fer. En molts casos es tracta de famílies que han recorregut a l’ocupació per necessitat, com assenyala el president de l’associació de policies locals gironines, l’inspector David Puertas, però també n’hi ha d’altres de vinculades a la delinqüència que converteixen la convivència en un infern per als veïns per les molèsties i la inseguretat que generen. Per combatre les ocupacions vinculades a la delinqüència, i també les que provoquen molèsties per sorolls, discussions o amenaces als residents, Puertas reclama que s’adapti la llei per poder fer fora els intrusos de manera més àgil.
