2 anys de presó per la veïna de Santa Coloma que va vendre bitllets d’avió inexistent

L’Audiència de Girona ha condemnat a 2 anys de presó i multa de 675 euros la veïna de Santa Coloma de Farners que va fer una macroestafa i va arribar a vendre més de 130 bitllets d’avió inexistents entre el 2011 i el 2015. L’acusada s’enfrontava a 6 anys de presó. Fiscalia, acusacions particulars i defensa han pactat una rebaixa de la pena aplicant-li una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat a arribar a judici. La dona ha admès els fets i ha acceptat la condemna. L’Audiència ha fixat la indemnització en més de 240.500 euros. La majoria de les víctimes són originàries de països sud-americans i contactaven amb l’acusada a través de boca-orella perquè deia que podia comprar els viatges a bon preu.

L’acusada ha reconegut que va fer la macroestafa i el tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona l’ha condemnada de viva veu. Segons recull l’escrit d’acusació que la dona ha subscrit, s’oferia a aconseguir bitllets d’avió per sota del preu de mercat. O bé feia córrer la veu perquè les víctimes contactessin amb ella, o bé els deia que treballava per a una agència de viatges. L’objectiu era guanyar-se la confiança dels viatgers potencials.

A partir d’aquí, començava l’engany, que sempre acabava de la mateixa manera: les víctimes pagaven part dels bitllets o bé tot el viatge, i acabaven quedant-se sense poder volar. La investigació va recollir fins a 130 casos, la gran majoria de gent que volia viatjar fins a països de l’Amèrica Central o del Sud (Equador, Colòmbia, República Dominicana, Argentina, Brasil, Xile, Cuba, Hondures, l’Uruguai o Bolívia, entre d’altres).

Sovint, l’acusada solia fer només la reserva dels bitllets però no els arribava a pagar mai. Algunes víctimes fins i tot van arribar a anar a l’aeroport el dia del vol i, amb les maletes fetes, es van quedar penjades. En altres ocasions, la dona tan sols els enviava els bitllets d’anada, dient que quan fossin al seu país els faria arribar els de tornada. Com que mai arribaven, les víctimes -que ja havien fet la primera part del viatge- s’havien d’espavilar a última hora a comprar-ne d’altres per poder tornar.

En altres ocasions, l’acusada, després d’haver fet una reserva, explicava a les víctimes que havia sortit una oferta i que, si l’aprofitaven, podrien aconseguir el viatge fins a un 30% més barat. Amb aquesta argúcia, demanava que avancessin el preu d’aquests bitllets dient que després anul·laria els primers. Després, però, no ho feia i s’acabava embutxacant tots els diners.

Algunes víctimes van descobrir l’engany dies abans del viatge quan trucaven a les companyies aèries i s’adonaven que no tenien bitllets per volar. Aleshores, l’acusada s’inventava alguna excusa i els tornava tan sols part dels diners. La resta, no els arribaven a veure mai més.

Del centenar llarg d’estafes, moltes d’elles es concentren al 2015. Sobretot, per a viatges que les víctimes volien fer als països d’origen durant les festes nadalenques. De fet, al llarg d’aquell any i abans que els Mossos d’Esquadra la detinguessin, l’acusava va arribar a admetre obertament a algunes víctimes que li reclamaven el perjudici que s’havia hagut de quedar els diners per “afrontar despeses” sobrevingudes.

El llistat de persones a qui l’acusada va estafar és ingent. Apart d’aquelles víctimes que volien viatjar a l’Amèrica Central i del Sud, també en va engalipar d’altres amb bitllets inexistents per a destins com les illes gregues, Nova York, el Canadà, Burkina Faso, Senegal o Marràqueix.

Les quantitats que va embutxacar-se varien en funció de cada víctima. N’hi ha de 600 euros, de 700, de 1.500, de més de 2.000 euros o fins i tot, d’altres de molt superiors. Entre aquestes, s’hi troben, per exemple, els 5.648 euros que va estafar per a un viatge a Santo Domingo o els 7.556 que es va quedar per vuit bitllets inexistents a Punta Cana. Fins i tot, aprofitant que una víctima li havia donat el seu número de compte, va arribar a transferir-se gairebé 11.500 euros dels seus estalvis.

La dona solia enganyar particulars. Però l’escrit d’acusació recull que també va estafar agències de viatges. En concret, una de Santa Coloma de Farners per a qui no treballava però a la que va recórrer en diverses ocasions per fer reserves de bitllets que després no pagava, donant així més aparença de realitat a les operacions fraudulentes.

A més, també va estafar una altra agència de Palma de Mallorca. Dient que treballava per lliure, va demanar-los que paguessin bitllets d’avió per valor de 6.500 euros, amb la promesa que ingressaria aquests diners en un banc. Però quan va anar al caixer, l’única cosa que hi va introduir va ser un sobre en blanc.