Condemnada a cinc anys de presó la dona que va matar la seva cosina al Pont de Vilomara
El jutge proposa substituir la pena perquè no té arrelament
Li han caigut un total de cinc anys de presó, a la dona que va matar a ganivetades la seva cosina al Pont de Vilomara. El jutge l’ha condemnat per homicidi amb una circumstància eximent incompleta d’alteració psíquica. Així, la sentència planteja substituir la pena de presó per l’expulsió del país perquè sosté que no té arrelament a l’Estat i no considera que necessiti quedar internada en un psiquiàtric. Les acusacions, que havien demanat deu anys de presó, presentaran un recurs al TSJC en considerar la pena massa baixa, si bé valoren positivament la proposta d’expulsió de l’Estat.
Fa una setmana el jutge ja va deixar la dona ara condemnada en llibertat provisional amb diversos condicionants com la prohibició d’acostar-se a menys de 1.000 metres dels fills de la víctima, mesures que es mantenen, però se sumaran a la indemnització que haurà de pagar de 74.391 euros a un dels fills, i amb 136.305, l’altre.
En el judici del passat abril a l’Audiència de Barcelona, l’homicida va dir que no recordava res. El juliol del 2020 ja va entrar en una presó amb tractament psiquiàtric i ja ha complert la meitat de la condemna perquè va sortir en llibertat la setmana passada. El jurat popular va declarar-la culpable d’homicidi perquè va determinar que havia quedat demostrat que la dona vivia a casa de la víctima i que va ser responsable de la seva mort després de clavar-li 45 ganivetades. Tot i això, va considerar que en aquella època la dona tenia diversos trastorns mentals. Per aquest motiu, no hi van veure traïdoria ni acarnissament, tot i que el jurat popular no descartava “la possibilitat que tingués moments de consciència” i per tant, descartaven una suspensió de la pena.
La sentència conclou que la dona patia trastorns psicòtics, amb símptomes d’inquietud psicomotora, desorientació temporal i espacial, ansietat, confusió i paranoies de persecució. Tot i això, aquests trastorns no li treuen tota la responsabilitat, sinó només una part.
