Crònica d’un suïcidi anunciat a la cel·la 32

El jutjat d’instrucció número 1 de Figueres ha obert diligències per investigar si hi ha responsabilitats penals en la mort de Moussa Diop, un pres que el vespre del dia 9 de març es va penjar amb un llençol al batent de la finestra de la cel·la 32 de la presó de Puig de les Basses, on estava aïllat com a càstig després que al migdia hagués tingut una baralla al menjador amb un altre reclús. El jutjat ha reobert les diligències a instàncies de la representació de la família de la víctima, exercida per Benet Salellas, que ha aportat les imatges i els àudios de les càmeres de vigilància de la cel·la on havia estat Diop que demostren que havia manifestat més d’un cop que pensava treure’s la vida. Salellas considera que els funcionaris del centre van faltar al seu deure de vetllar per la vida, la integritat i la salut, obligació que els exigeix l’article tercer de la llei penitenciària. Salellas reclama que s’identifiquin tots els funcionaris que van tractar Diop el dia dels fets i que se’ls citi a declarar com a investigats per un delicte d’homicidi imprudent de comissió per omissió.

Les converses que han motivat la reobertura de les diligències es van enregistrar mentre Diop era en una primera cel·la d’aïllament amb servei de videovigilància. “Jo vull parlar amb el subdirector abans de treure’m la vida. [...] Em falta només un segon per morir. Si avui no me’n vaig i demà m’aixeco aquí soc capaç de treure’m la vida. Et prometo que si passo aquesta nit aquí demà em mato”, se sent en les gravacions de la conversa que manté amb un funcionari. Després es veu el pres que mira sota el matalàs i que diu: “No hi ha llençol perquè saben que ho vull fer, t’ho juro que ho vull fer.” Després d’això, Diop agafa els seus mitjons i prova de fer-hi un nus i se sent que diu: “Tranquil, només em vull matar.” Les càmeres també enregistren com s’acosta a la finestra i crida: “Estic marejat.” I com que no hi va ningú, truca per telèfon intern i llavors hi va un altre funcionari que li ofereix una manta i ell la rebutja dient-li que encara faria coses que no ha de fer. En aquesta cel·la el pres s’hi està unes quatre hores i a estones se’l sent plorar i lamentar-se i fer intents de parlar per telèfon, sense que l’atenguin. Pels volts de les vuit, el funcionaris el van a buscar per anar-lo a traslladar a la cel·la 32 i li comuniquen la sanció d’aïllament que li han posat pel conflicte del menjador. El trasllat a la cel·la de càstig es fa, segons van declarar els funcionaris, després que es desactivés el protocol de prevenció de suïcidis perquè el psiquiatre de la presó va considerar que no hi havia perill que Moussa Diop fes cap intent d’autolesió.

“Correu, correu. Cel·la 32”!, va ressonar per la megafonia del centre a un quart de deu del vespre, després que el funcionari que feia el recompte després del sopar comprovés que Diop era penjat d’un llençol a la finestra. Els serveis del centre el van despenjar, el van treure al passadís i li van fer maniobres de reanimació fins que van arribar els serveis mèdics externs. Diop encara era viu, i va arribar amb vida al Trueta. No tenia possibilitats de sobreviure, però va mantenir una estona les constants. Era donant d’òrgans.