Absolució per falta de perícia

L’Audiència de Girona ha absolt Antonia Rivera Villarino i Josep Climent Prat, que van ser jutjats per haver estafat 180.000 euros a un ancià d’Olot, fent-li entregar diners amb diferents ardits fins que el van haver arruïnat. El fiscal havia demanat una pena de 6 anys de presó. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sònia Losada, exposa que en el judici, en què els acusats es van negar a declarar i van testificar dos policies locals, un empleat de banca i una neboda de l’ancià, no es van aportar proves que justifiquin que els diners que la víctima va anar traient dels seus comptes entre els anys 2014 i 2015 anessin a parar a mans dels acusats. El tribunal no va poder sentir el testimoni de l’ancià arruïnat perquè va morir el 24 de juliol del 2020, i no admet com a vàlida la declaració de denúncia que la víctima va fer davant de la policia local, l’agost del 2015, perquè mai va ser ratificada judicialment. En aquest sentit, la sentència fa un repàs al jutjat d’Olot per la seva deixadesa en la instrucció. “Estupor i sorpresa ens produeix comprovar que durant el lapsus de temps des que es va fer la denúncia fins a la defunció, el jutjat instructor no el cités per prendre-li declaració o per ratificar la que va fer davant de la policia”, assenyala la sentència. I continua relatant errades de la instrucció, com el fet que veient la gran quantitat de diners que havien desaparegut dels comptes de la víctimes no es decretés una entrada i escorcoll a casa dels sospitosos ni s’oficiés a les entitats bancàries per comprovar si el seu capital havia augmentat. “I el cúmul de despropòsits de la instrucció no s’acaba aquí”, remarca la sentència, abans de recordar la gran errada comesa a l’hora de demanar les dades de trucades del telèfon de l’estafat: es van equivocar de número i van estar analitzat un telèfon que no corresponia. I quan van demanar les dades amb el número correcte, l’operadora els va respondre que era massa tard i que ja no les guardaven. Sense proves materials, només quedaven els testimonis dels policies locals, entre ells l’agent 460, a qui el tribunal reconeix l’angoixa que va mostrar a la sala pel fet que hi haguessin persones capaces d’aprofitar-se de l’edat de la víctima. La sentència recorda, però, que no es pot basar en subjectivitats dels policies, per a qui també té retrets en la seva actuació. La sentència exposa que la identificació que els policies locals van fer d’Antonia Rivera Villarino com a destinatària dels diners que el seu còmplice Josep Climent va anar a recollir a casa de la víctima hauria de ser nul·la. Perquè els policies van saber la seva identitat quan Climent els va dir que era ella, però això va ser en una conversa amb la policia, que ja el considerava sospitós d’estafa, i el van interrogar sense advocat. Doncs sense proves vàlides, en tribunal absol els dos acusats. Però encara hi afegeix un altre despropòsit. La sentència indica que, en el cas de Climent, si se n’hagués provat la participació en l’estafa dubtarien de condemnar-lo perquè el jutjat d’Olot havia dictat una resolució d’incapacitat parcial per administrar els seus béns jurídics i els seus drets.