Successos

Vintè aniversari del gran incendi de Maçanet de la Selva

Un gran foc per a un canvi

Es compleixen vint anys del gran foc de Maçanet de la Selva, que va cremar més de mil hectàrees

Aquell incendi va servir per fer un cens de les urbanitzacions, obligar a netejar-les i desplegar les franges perimetrals

Ara la majoria de focs són potencialment més perillosos

El 13 d’agost del 2003, a les tres de la tarda, s’avisava d’un foc potencialment perillós a Maçanet de la Selva. Això passava en una jornada molt complicada, amb molts incendis desfermats a Catalunya. A Maçanet, la setmana anterior, ja se n’havia declarat un que havia cremat menys d’un centenar d’hectàrees. Aquell gran foc d’ara fa vint anys va posar a prova els Bombers, que van haver de plantejar maneres de funcionar adaptades que presentaven els nous incendis, molt lligats ja amb el canvi climàtic. Aquell any es van desplegar les franges perimetrals i, a més, es va començar a fer un seguiment de les parcel·les a les urbanitzacions requerint els veïns, fins i tot per via executiva, que en fessin el manteniment. Dues dècades donen per a molt. La gent ha pres més consciència, és cert. Hi ha menys focs que abans, sí. Però ara cadascun d’aquests, adverteixen els especialistes, ja pot ser d’entrada en potència un gran incendi. I, gravitant sobre tot això, el canvi climàtic que no dona treva, estressa els boscos i la mateixa societat.

Viure un infern de foc

L’alcalde de la població en aquell moment, Josep Romaguera, encara recorda vivament com es va sentir durant les hores més complicades, quan el foc de Maçanet ja estava totalment desfermat: “Tenia la sensació de trobar-me dins de la pel·lícula Apocalypse Now [Francis Ford Coppola, 1979].” “Les imatges d’aquests dies de Portbou i Colera m’ho han recordat; el cel vermell, l’aire espès i les cendres volant empeses pel vent”, hi afegeix. Romaguera no tenia gaire experiència. Va estrenar el càrrec, després d’estar quatre anys a l’oposició, amb aquest gran bateig de foc.

Durant les primeres hores, més enllà de les conseqüències –450 hectàrees cremades el primer dia–, es va generar un gran caos. Es van desallotjar 3.600 persones i es va haver de tallar tant la carretera N-II com l’autopista AP-7 (aleshores, A-7). Tot i que un segon incendi declarat a Tordera es va unir al de Maçanet, el dia va acabar amb el foc sota control. L’endemà, però, quan els desallotjats ja tornaven a ser a casa, l’incendi va revifar i el caos va ser molt més gran: la superfície calcinada es va més que doblar. Tres cases d’una de les urbanitzacions es van cremar. Les xifres que va deixar el rastre de devastació parlen per si mateixes: 1.279,86 hectàrees cremades, de les quals, 991,88 a Maçanet de la Selva; 233,28, a Tordera i 54,70, a Fogars.

Les primeres regulacions

Només uns mesos abans, el 22 d’abril d’aquell any, la Generalitat havia publicat al DOGC la nova llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, on es preveien les franges perimetrals de protecció.Si bé és cert que la llei 5/2003 també establia que els ajuntaments han d’elaborar un plànol de delimitació que determini les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions afectats per aquesta llei. No hi va haver temps de posar-ho en pràctica. No a Maçanet. Quan només van quedar les cendres i les tres cases cremades, va ser el moment de prendre consciència del que havia passat i extreure’n conclusions: “Una de les grans lliçons del foc de Maçanet –recorda el sotsinspector dels Bombers, Ferran García– va ser haver de fer triatge; teníem quatre focs actius, una plantilla molt castigada i cansada, esgotada, amb molts mitjans ja compromesos, i vam haver d’escollir a quin foc destinàvem més recursos.” García, que va ser present en aquell incendi, recorda que la situació climàtica era extrema, amb baixa humitat i vent. “No estàvem acostumats a fer triatge, per a nosaltres va ser totalment nou.” García també destaca que, a diferència d’ara, la societat no estava tan formada, ni tenia tanta consciència: “Queda molt camí per recórrer, però s’ha avançat.” Josep Romaguera detalla que després del foc es va crear un departament municipal per fer seguiment de les parcel·les de les tres grans urbanitzacions del municipi i poder requerir que les netegessin: “Recordo que d’un 30% era molt complicat rastrejar-ne la propietat.” Va ser un primer gran pas. Ara es porta parcialment des de l’àrea de Medi Ambient. El 2022 es tenien comptabilitzades unes 823 parcel·les interiors sense edificar. Només el 2019 es van expedientar 59 parcel·les, amb execucions subsidiàries de la seva neteja.

Maçanet, avui

L’alcaldessa de Maçanet, Natàlia Figueras, comparteix amb el seu antecessor en el càrrec d’ara fa vint anys, també un bateig de foc: “El 23 de juliol del 2019, tot just tres mesos de ser alcaldessa, es va declarar un incendi al Turó de Sant Jordi, precisament on va començar aquell gran foc, que va cremar 85 hectàrees.” La situació ha canviat molt, explica l’alcaldessa, gràcies a les lliçons que es van aprendre. El 2018, es va aprovar un pla de gestió. El 2022 aquest pla va costar 43.777 euros . El pla preveu la inspecció i control de les parcel·les interiors no edificades d’urbanitzacions i nuclis de població. La gestió es va delegar al Consell Comarcal, que havia creat específicament un servei amb aquesta finalitat. A més, també es gestionen les franges perimetrals de Montbarbat, Mas Altaba, Residencial Parc i el polígon Puigtió, un total de 28,27 hectàrees, amb un cost de 33.276 euros: “Les dues realitats del municipi –explica Figueras– són molt complexes. Tenim un nucli, amb uns 3.500 veïns, i tres grans urbanitzacions amb unes 3.600 persones. Una de les tres és la més gran d’Europa, amb 54 km de carrers.” Figueres té clar que la feina no s’ha aturat vint anys després. El 2020 durant el confinament ja es van talar més de 500 arbres potencialment perillosos. S’ha avançat, però no hi ha treva.

Realitats
Maçanet de la Selva té uns 8.400 veïns. Però l’integren dues grans realitats: el nucli del poble i tres grans urbanitzacions. Al nucli hi viuen unes 3.500 persones, i la resta estan repartits entre les urbanitzacions: Residencial Park (2.000), Mas Altaba (800) i Montbarbat (800).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia