Un desaparegut que s’havia escapat

Avortada la recerca d’Idrissa Dia, el noi senegalès desaparegut a Premià de Mar el 18 de maig. S’ha constatat que Idrissa, de trenta anys, havia arribat a Brussel·les per voluntat pròpia.

Idrissa Dia, senegalès, va ser traslladat a Catalunya el maig del 2022 per l’ONG Projecte Tabassaye, que li va aconseguir un visat especial perquè pogués ser sotmès a una intervenció quirúrgica per curar-lo d’una malformació vascular, que fa que tingui el cap ple de protuberàncies. Per això, tal com avisaven els cartells de cerca, sempre porta gorra o barret.

L’operació, per causes alienes a Tabassaye, es va anar demorant i mentrestant el senegalès va estar convivint amb uns compatriotes en un pis a Premià, assistia a classes de català i havia participat en jornades de Projecte Tabassaye per explicar la seva experiència. El dimecres dia 17 de maig, Idrissa Dia va anar a l’hospital de Can Ruti acompanyat d’una membre del comitè sanitari del Projecte Tabassaye i allà els especialistes li van explicar exactament en què consistiria l’operació i el tractament que necessitaria per solucionar-li el problema.

Va ser l’endemà, el dia 18, quan, segons els seus companys de pis, l’Idrissa va marxar de l’habitatge amb el passaport i alguna petita pertinença. Els companys de pis van alertar la gent de Tabassaye, que es van mobilitzar per contactar amb tota la gent que Idrissa coneixia a Catalunya, com ara el seu professor de català, però ningú en sabia res. També van contactar amb els seus familiars, que són al Senegal, que tampoc en tenien notícies. Arran d’això, els responsables de Tabassaye van decidir presentar una denúncia per desaparició als Mossos d’Esquadra, van alertar tots els col·laboradors i van difondre uns cartells a través de les xarxes socials per demanar ajuda per intentar trobar Idrissa Dia, descrit com “un home africà, alt, de més de 180 cm i de complexió atlètica, que sempre porta gorra o barret”.

En el comunicat enviat als col·laboradors, Tabassaye exposava que desconeixien si Idrissa havia marxat de manera voluntària i premeditada o si podia estar en una situació de risc, però la prioritat era trobar-lo. Una de les hipòtesis que van valorar va ser que l’home s’espantés d’haver de passar per l’operació quirúrgica, en el moment que semblava que l’operació era imminent, però també la possibilitat que ell temés que un cop operat hagués de tornar al Senegal, ja que el seu visat és exclusivament pel tema de l’operació, que li ha estat tramitant i li costeja l’ONG. Tot fa pensar que darrera la desaparició d’Idrissa hi ha la voluntat d’evitar el retorn a l’Àfrica, una actitud que compromet el projecte solidari de Tabassaye, que ara difícilment podrà aconseguir més visats per motius mèdics, en vista del resultat que ha donat el cas d’Idrissa.