Successos

El quadern negre

Tura Soler

La resistència de la gent del morro fort (i fi)

La gent del programa ‘Trenquem el cuc’, dedicat a la pagesia, conjura els mals del sector amb un bon àpat

La pagesia tradicional sembla tocada de mort. Pel ròssec de les normes agràries imposades per la UE que fa temps que ens van encanonar coll avall, per la manca de relleu generacional, per la sequera i els canvis climàtics cada cop més rigorosos, per l’eclosió de les grans empreses i globalització que la deixen fora del joc competitiu, i per la burocràcia i la paperassa imposada per l’administració, la d’aquí també, impia i perversa. El panorama el va dibuixar molt bé, amb dades i documentada, fa uns dies quan va fer el pregó de la fira del Mallol, l’Imma Puigcorbé, aquesta atleta, veterinària i ramadera, que ara corre pel Ripollès darrere el bestiar per conduir-lo, curar-lo... viure’n. Puigcorbé, tot i les traves existents, va instar a la resistència de la ruralia per aixecar el cap i seduir el consumidor perquè s’alimenti de menjar de proximitat, el que és una garantia. Resistir i no ajocar-se davant les adversitats i disfrutar dels productes genuïns és el que fan fa temps la gent que pivota entorn d’un programa radiofònic únic i peculiar: Trenquem el cuc, que dirigit per Pitu Guix s’emet des de Ràdio Olot per tot el territori. Està fet per a la pagesia per gent de la pagesia, amb un ull sempre posat al cel, d’on depenen majoritàriament les collites. Amb meteoròlegs aficionats que s’han fet més populars que els convencionals de la televisió. Aquesta gent de la resistència rural fan dues trobades anuals. Una a l’estiu, al Pirineu, i una a l’hivern, entre volcans. La d’estiu fa anys es feia a la barraca del ja llegendari Cisco del Carol (mort el 2011), l’eugasser que mai revelava la seva edat i que cuidava el bestiar dels ramaders de Molló a les pastures Rojà. Un gran element de la resistència, en Cisco, que va tenir medalles de la Generalitat i l’Estat, i que mereixeria el seu llibre, com ara té la pastora Marina Vilalta gràcies a Abraham Orriols. Te’l devem, Cisco! Ahir els hereus d’en Cisco del Carol van fer la seva trobada d’hivern a Santa Pau. I mireu, aquests de la resistència rural cada vegada són més. Si més no a l’hora d’asseure’s a taula. Venen de tots els racons i cadascú porta el seu producte: fesols de Santa Pau, farinetes de fajol, mató, xai criat a la casa, botifarra de porc, estofat de trumfes i burro (sí, burro i de proximitat), pa d’Hostalets, de Gallecs, formatges, vi, cava, mandarines, pastissos casolans, galetes...“Sembla el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos”, diu Pitu Guix després de veure que, un any més, han atipat i bé prop de 150 comensals amb aliments de primera. Són gent del morro fort, però també del morro fi. Que duri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.