Cadàver a Torrent: 31 anys sense nom i sense càstig

Trenta-un anys han transcorregut des del dia que un home que va voler abastar unes llimones d’un llimoner va descobrir la cama d’un esquelet que sobresortia del maleter d’un cotxe abandonat. És un crim sense càstig i la víctima continua sent un cadàver sense nom.

La macabra troballa la va fer el 13 de gener del 1993, un dimecres, al matí, un home gran de Palafrugell que rondava per la finca de la Rajoleria Vella de Torrent (Baix Empordà). Del maleter mig obert d’un 124 abandonat que hi havia en un porxo, sobresortien els ossos d’una cama amb la sabata posada. L’ancià, nerviós, va anar a un bar de Llofriu i va explicar el que havia vist i els amos del bar li van recomanar que s’afanyés a avisar la Guàrdia Civil. Aviat es va comprovar que l’home ho havia vist bé i que estaven davant d’un cas d’assassinat i es va activar tot el mecanisme d’investigació judicial i policial. L’autòpsia, feta a dues mans entre els forenses Narcís Bardalet i Rogelio Lacaci, va concloure que la víctima havia mort de resultes d’un fort cop al cap que li havien clavat des de darrere amb una barra de ferro grossa o amb un bat de beisbol. Tenia una fractura al crani des de l’orella dreta fins a la part posterior. A més, tenia les mans lligades amb un dels cordons de les sabates, i amb un cordill d’espart dels que s’utilitzen per lligar bales de palla. Però tot semblava indicar que l’havien lligat ja mort per posar-lo bé dins del maleter del cotxe. Els investigadors van deduir que podia haver mort 12 o 14 mesos abans i van descartar que el 124 abandonat on estava dipositat tingués relació amb ell perquè feia molt més temps que era allà en aquell cobert. L’estudi del cadàver també va determinar que es corresponia amb un home adult, d’entre 20 i 40 anys, de complexió atlètica, d’1,76 metres d’alçada i que duia els cabells llargs i de color negre. El cadàver portava posada roba més aviat de qualitat: un jersei d’esport de color vermell amb la inscripció Disney, una camisa de color crema de ratlles i una camiseta blanca. Calçava unes esportives del número 42 i mitjons de tennis. Portava uns pantalons texans de color vermell, marca Station, i eslips de color verd estampats amb figures de cavalls. Tenia molta càries, li faltaven tres peces al dentat –l’ullal superior dret, el queixal superior esquerre i el queixal inferior dret–, no era gaire curós amb la higiene dental i es notava que era fumador. Duia un rellotge de polsera model Seiko Quartz i un braçalet d’or, indicadors d’un perfil d’home determinat, que l’assassí o assassins no es van endur, cosa que fa suposar que el mòbil no va pas ser el robatori. La Guàrdia Civil va difondre la fotografia del rellotge i el braçalet per demanar col·laboració ciutadana per intentar identificar-lo, però no va ser possible. El fet que tingués taques de pintura a la roba i que la data probable de la mort fos aproximadament un any abans, és a dir a finals del 1991 o principis del 1992, va fer que es relacionés amb el cas de l’assassinat del pintor de Platja d’Aro Joaquín Sánchez Pérez, de 47 anys, que va ser trobat calcinat el 26 de novembre del 1991 a l’interior de la seva furgoneta, a la zona de l’antic escorxador de Santa Cristina d’Aro. Un crim que tampoc s’ha resolt.