Devots de sant Valentí

Si algú veient el títol es pensa que avui dedico el Quadern Negre al dia dels enamorats, va molt errat. El vull dedicar a sant Valentí, que he descobert que té molt a veure amb les cròniques negres que relatem en aquesta plana. I no pas històries de desenamorats que acaben amb crim, que per desgràcia també n’hi ha. No anirà per aquí. Gràcies a la companya Clara Ribas, que sap de sants i tradicions (deu ser herència del seu pare, Joan Ribas), vaig descobrir, o potser recordar, que sant Valentí a Catalunya i sobretot a Barcelona és venerat com el patró dels estafadors, els mals pagadors, els trampistes i els enredaires. Vaig córrer a obrir el volum dos del llibre gros de les tradicions, el costumari de Joan Amades, per ampliar més la informació. I vaig comprovar que en altres temps els qui tenien sant Valenti de patró (els entabanadors mencionats) tenien per costum, per anar a demanar-li protecció, assistir a missa cada diumenge a la capella del Palau, situada a Ciutat Vella a Barcelona. I a la sortida de missa “s’aplegaven a la placeta de la Verònica, on practicaven una escola de murrieria i es confessaven i s’ensenyaven les trampes i els ardits els uns als altres”. Amades no concreta en quina època els entabanadors professionals feien aquests aplecs al centre de Barcelona, però és evident que avui en dia aquest sant patró dels entabanadors encara deu donar la seva protecció als malfactors de tota mena que ronden per la ciutat, que no són pocs, i cadascun amb la seva especialitat. Ara destaquen els que s’emporten rellotges que valen autèntiques fortunes, ja sigui arrabassant-los a còpia de manyagues com fan les lladres amoroses, aquestes noies romaneses que et fan creure que venen de part del sant Valentí envoltat de cors d’enamorats, com fent-los treure del canell a punta de pistola, com ja s’està repetint a dojo els darrers dies. Només per mencionar alguna especialitat dels tramposos i enredaires que protegeix sant Valentí, Amades explica també que en aquells temps es van dictar uns goigs molt humorístics i irreverents que “ponderaven amb grans ditirambes les gràcies de sant Valentí com a patró dels estafadors, mals pagadors i trampistes”. He girat full amb l’esperança que Amades hauria reproduït els goigs, però no hi eren. Quina ràbia! Em plantejo si el van censurar o es va autocensurar perquè eren una autèntica mofa. En tot cas queda clar que la capa protectora de sant Valentí abasta molt més enllà de Barcelona i avui en dia també deu protegir els ciberdelinqüents que, sense anar a missa (però en alguna escola de murris deuen anar), entabanen a tort i a dret i plomen fins i tot els més garrepes. Sant Valentí deu tenir més devots que l’invoquen que no pas seguidors a X tenen els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policía Nacional junts. Via directa amb sant Valentí, patró dels enredaires, deu tenir un estafador que encara ronda que es fa passar pel bisbe de Jaén, Sebastián Chico, i truca a convents, congregacions religioses, escoles... i els demana aportacions per a la diòcesi. Ja posa el preu: una mitjana de 5.000 euros. Alguns ja ha caigut al parany, com una escola que ha donat 3.000 euros. Ja se’n podrien fer uns goigs, d’aquest cas. És que darrere d’aquest sant Valentí tan murri, patró també dels guapos i falsos militars americans que entabanen i plomen per internet incautes enamorades, cada dia són els Sants Innocents.