Successos

El quadern negre

Tura Soler

Devots de sant Valentí

Si algú veient el títol es pensa que avui dedico el Qua­dern Negre al dia dels ena­mo­rats, va molt errat. El vull dedi­car a sant Valentí, que he des­co­bert que té molt a veure amb les cròniques negres que rela­tem en aquesta plana. I no pas històries de dese­na­mo­rats que aca­ben amb crim, que per desgràcia també n’hi ha. No anirà per aquí. Gràcies a la com­pa­nya Clara Ribas, que sap de sants i tra­di­ci­ons (deu ser herència del seu pare, Joan Ribas), vaig des­co­brir, o pot­ser recor­dar, que sant Valentí a Cata­lu­nya i sobre­tot a Bar­ce­lona és vene­rat com el patró dels esta­fa­dors, els mals paga­dors, els tram­pis­tes i els enre­dai­res. Vaig córrer a obrir el volum dos del lli­bre gros de les tra­di­ci­ons, el cos­tu­mari de Joan Ama­des, per ampliar més la infor­mació. I vaig com­pro­var que en altres temps els qui tenien sant Valenti de patró (els enta­ba­na­dors men­ci­o­nats) tenien per cos­tum, per anar a dema­nar-li pro­tecció, assis­tir a missa cada diu­menge a la cape­lla del Palau, situ­ada a Ciu­tat Vella a Bar­ce­lona. I a la sor­tida de missa “s’aple­ga­ven a la pla­ceta de la Verònica, on prac­ti­ca­ven una escola de mur­ri­e­ria i es con­fes­sa­ven i s’ense­nya­ven les tram­pes i els ardits els uns als altres”. Ama­des no con­creta en quina època els enta­ba­na­dors pro­fes­si­o­nals feien aquests aplecs al cen­tre de Bar­ce­lona, però és evi­dent que avui en dia aquest sant patró dels enta­ba­na­dors encara deu donar la seva pro­tecció als mal­fac­tors de tota mena que ron­den per la ciu­tat, que no són pocs, i cadas­cun amb la seva espe­ci­a­li­tat. Ara des­ta­quen els que s’empor­ten rellot­ges que valen autènti­ques for­tu­nes, ja sigui arra­bas­sant-los a còpia de manya­gues com fan les lla­dres amo­ro­ses, aques­tes noies roma­ne­ses que et fan creure que venen de part del sant Valentí envol­tat de cors d’ena­mo­rats, com fent-los treure del canell a punta de pis­tola, com ja s’està repe­tint a dojo els dar­rers dies. Només per men­ci­o­nar alguna espe­ci­a­li­tat dels tram­po­sos i enre­dai­res que pro­te­geix sant Valentí, Ama­des explica també que en aquells temps es van dic­tar uns goigs molt humorístics i irre­ve­rents que “pon­de­ra­ven amb grans diti­ram­bes les gràcies de sant Valentí com a patró dels esta­fa­dors, mals paga­dors i tram­pis­tes”. He girat full amb l’espe­rança que Ama­des hau­ria reproduït els goigs, però no hi eren. Quina ràbia! Em plan­tejo si el van cen­su­rar o es va auto­cen­su­rar perquè eren una autèntica mofa. En tot cas queda clar que la capa pro­tec­tora de sant Valentí abasta molt més enllà de Bar­ce­lona i avui en dia també deu pro­te­gir els ciber­de­linqüents que, sense anar a missa (però en alguna escola de mur­ris deuen anar), enta­ba­nen a tort i a dret i plo­men fins i tot els més gar­re­pes. Sant Valentí deu tenir més devots que l’invo­quen que no pas segui­dors a X tenen els Mos­sos, la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal junts. Via directa amb sant Valentí, patró dels enre­dai­res, deu tenir un esta­fa­dor que encara ronda que es fa pas­sar pel bisbe de Jaén, Sebastián Chico, i truca a con­vents, con­gre­ga­ci­ons reli­gi­o­ses, esco­les... i els demana apor­ta­ci­ons per a la diòcesi. Ja posa el preu: una mit­jana de 5.000 euros. Alguns ja ha cai­gut al parany, com una escola que ha donat 3.000 euros. Ja se’n podrien fer uns goigs, d’aquest cas. És que dar­rere d’aquest sant Valentí tan murri, patró també dels gua­pos i fal­sos mili­tars ame­ri­cans que enta­ba­nen i plo­men per inter­net incau­tes ena­mo­ra­des, cada dia són els Sants Inno­cents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia