“No l’he matat, espero que torni”

“No he matat la Rachida, ni l’he tocat ni li he fet cap mal. Ella va marxar enrabiada i jo espero que torni.” És en síntesi el missatge autoexculpatori que va donar davant d’una jutgessa de Vic Abderrahim El Mansouri, abans que s’ordenés el seu ingrés a presó sense fiança per l’homicidi de la seva dona, Rachida Khamsi Mansouri, de 51 anys, que està en parador desconegut des del 19 d’abril. El Mansouri, que va ser qui va presentar la denúncia per desaparició el mateix divendres 19 d’abril, es declara innocent, tot i que els Mossos van aportar evidències que l’incriminen i que el jutjat va considerar que feien necessària la privació de llibertat. Entre aquestes evidències hi ha les restes de sang que la policia científica va trobar al cotxe d’El Mansouri, que els ha portat a suposar que El Mansouri va traginar el cos de la dona fins a algun lloc encara desconegut per fer-lo desaparèixer. Una zona, suposadament a la mateixa comarca d’Osona, que els Mossos estan mirant de delimitar per anar-la a rastrejar a partir del seguiment dels moviments dels telèfons mòbils de la desapareguda i del sospitós i de rastrejar càmeres per si van captar el cotxe del sospitós. Mentre els Mossos treballen per trobar el cadàver de la Rachida, la defensa d’El Mansouri, exercida pel lletrat Jordi Navarro, està preparant un recurs contra l’ordre de presó que elevarà a l’Audiència de Barcelona. L’advocat, davant l’absència de cadàver que evidenciï que la Rachida és morta i com va morir i sense que en els escorcolls s’hagi trobat cap potencial arma del crim, argumentarà que no hi ha indicis prou sòlids per justificar la privació de llibertat. La defensa també al·legarà que El Mansouri, amb domicili a Vic, amb cinc fills en comú amb la desapareguda, té prou arrelament per garantir que no s’evadeixi. Un criteri que difereix del dels Mossos, que dissabte van precipitar la detenció d’El Mansouri quan van saber que volia anar al Marroc, país que no té conveni d’extradició amb l’Estat espanyol. Des que El Mansouri va denunciar la desaparició, els Mossos van sospitar que ell podia tenir-hi relació perquè es considera que és la darrera persona que la va veure i va incórrer en contradiccions. Després de la desaparició, tant l’home com els seus fills (dues filles ja viuen emancipades) van contactar amb el restaurant on treballava la Rachida, que aquell dia no havia anat a la feina, i amb amics i coneguts. Ningú en sabia res. Una de les filles va penjar cartells a les xarxes socials en què demanava ajuda per trobar la seva mare i assenyalava que se l’havia vist per darrer cop el dia 19 d’abril a prop de l’estació de tren de Vic.