El quadern negre
Tura Soler
El passat dels acusats
Dos dels homes jutjats per l’assassinat de la infermera són llegendaris protagonistes de la crònica negra des del segle passat, quan fabricaven bitllets i conduïen narcollanxes
De les quatre persones que s’asseuen al banc dels acusats per l’assassinat de la infermera Carme Font Senén, només la dona, Consol Jacome, s’estrena com a encausada per la justícia. Els homes tenen un passat delictiu i dos d’ells ja van ser protagonistes de la crònica negra al segle passat.
Nicolau Morell Talamas, l’únic acusat que ha admès que planificaven l’assalt i que se situa a l’escena del crim però no l’admet, ja va ser protagonista de la crònica negra fa més de trenta anys, quan el seu nom apareixia entre els detinguts en l’anomenat cas de la cala Morisca, que va destapar una xarxa de tràfic de droga amb el comís de 17 tones de marihuana que s’havien desembarcat a través d’una sofisticada obra d’enginyeria construïda arran de mar entre Lloret i Tossa, que encara ara ningú s’explica com es va poder construir sense aixecar sospites. El capitost de la trama de narcotràfic era el mafiós Jacques Antoine Cannavaggio, àlies El Corso, i el paper que feia llavors Nicolau Morell era el de pilot de les llanxes que transportaven la droga des del vaixell Jasmine, ancorat mar endins, fins al port de desembarcament de la cala Morisca. Morell va ser detingut el 1988, quan tenia 34 anys. Nascut a Pineda, en aquells moments residia a Arenys de Mar i era un empresari del ram del tèxtil, llavors una indústria pròspera al Maresme, i també havia regentat una xampanyeria anomenada Club Glup a Pineda.
Jordi Radresa va ser arrestat el 1989 amb el seu germà Josep quan canviaven bitllets falsos de 10.000 pessetes en una gasolinera de Sant Jaume de Llierca. A casa seva, a Ullà, la Guàrdia Civil hi va trobar bitllets falsos per valor de 6.120.000 pessetes fabricats amb una fotocopiadora que els havia costat uns cinc milions de pessetes. Van anar a parar a l’Audiencia Nacional, competent en el delicte de falsificació de moneda, i van acabar empresonats a Carabanchel. Els van condemnar a 12 anys i un dia de reclusió menor, però en la sentència el mateix tribunal va proposar un indult, tenint en compte “la mínima qualitat dels bitllets falsificats i l’escassa perillositat dels condemnats”. I, per aquest motiu, Jordi Radresa va ser indultat pel Consell de Ministres, que li va condonar la presó que li hauria quedat per complir amb la condició que no tornés a delinquir. Radresa també acumula diverses condemnes a penes menors per delictes d’estafa i falsificació de documents.
Eugenio Pérez, l’home considerat l’autor material de la mort de la podòloga, tot i que ell nega que fos a Girona el dia del crim, té un llarg currículum de delictes que van des dels robatoris amb violència i intimidació fins a delictes de conducció temerària i contra la seguretat del trànsit. Però no ha protagonitzat cap cas transcendent com els seus companys del banc dels acusats.