Susqueda: qui falta?

Els Mossos que investiguen el doble assassinat de Marc Hernández i Paula Mas, perpetrat el 14 d’agost del 2017 al pantà de Susqueda, no han pogut identificar i trobar els amos o usuaris de 14 dels 427 telèfons que es van activar a la zona del pantà el dia del crim. Així ho han dit ara els investigadors a la jutgessa instructora Ana María Valencia, que els havia exigit que donessin compte de com tenen i quan podran entregar les diligències que els queden pendents.

Localitzar totes les persones que estaven sota la cobertura de les antenes de l’entorn del pantà entre les 11 i les 11.45 h (els trets van ressonar entre les 11.20 i les 11.25 h) del dijous 24 d’agost era el mandat que el jutjat els havia fixat a través de la diligència 48. Els Mossos hi han treballat durant sis anys, entre el 2018 i el 2023, per poder identificar tots els telèfons que es van activar sota la cobertura de les antenes BTS que arriben a la zona. Però com que a partir de les dades de les antenes no es pot aconseguir posicionar el telèfon amb l’exactitud que sí que permet un GPS, els Mossos han fet un ingent treball de camp que va consistir a fer una fitxa de cada número que van detectar i localitzar els usuaris un per un i interrogar-los sobre on eren exactament ells en aquesta franja horària per així poder fer un mapa amb les diferents posicions (que encara no han aportat). Als usuaris dels telèfons també se’ls va preguntar per quin motiu eren a la zona i se’ls va demanar si havien fet fotografies per la possibilitat que haguessin captat alguna imatge que pogués ser d’interès per a la investigació i aportar alguna dada sobre com va anar la seqüència de fets que va acabar amb la mort de la parella, que va arribar amb l’Opel Zafira a la branca dreta del pantà, a la zona de la font del Borni, i van desaparèixer i van ser trobats morts a l’embassament 32 dies després. Els Mossos, segons informen, han aconseguit trobar i parlar amb 413 dels usuaris dels telèfons. En alguns casos s’ha pogut contrastar la presència d’aquestes persones amb les imatges de les càmeres de les oficines de la presa, que les van captar mentre contemplaven l’embassament o hi passaven amb bicicleta i els afectats s’han pogut identificar ells mateixos. Alguns telèfons registrats, però, eren de persones que van passar en cotxe per algun tram de l’eix transversal i per tant eren lluny de l’escena del crim. Però han quedat 14 telèfons, la majoria corresponents a una numeració estrangera, que estaven actius a l’hora del crim a la zona i no se sap qui els duia ni on eren exactament aquell dia. I no se’ls ha pogut preguntar què hi feien i què van veure. Paradoxalment, Jordi Magentí, l’home que els investigadors presenten com a responsable del doble crim, no duia telèfon i per tant no se’l pot situar a l’escena per aquesta via. El situen pescant a les runes de la Rierica perquè ell va dir que hi era. I a partir d’aquí, situen la Rierica com a escenari del crim.