El quadern negre
Tura Soler
Ficció anticipada
L’escriptora Roser Vidal va publicar ‘La rectoria’ amb una trama fictícia calcada al cas real de la troballa d’ossos a la rectoria de Vilanant abans que es coneguessin els fets
L’escriptora tarragonina Roser Vidal té clar que la realitat supera la ficció, i com a novel·lista de ficció afirma que necessita contemplar la realitat, i maquillar-la perquè a l’hora de transformar-la en ficció pugui ser versemblant i creïble. Amb la seva darrera novel·la, La rectoria, ambientada al Camp de Tarragona, s’ha trobat que l’escenari, la trama i els personatges ficticis semblen calcats dels fets reals que han passat a la rectoria de Vilanant, a l’Alt Empordà.
“La troballa d’uns ossos en una doble paret, entre l’església i la rectoria d’un poble gairebé abandonat, portarà l’inspector Manel Font i la forense Gemma Caldentey a un al·lucinant viatge pel temps, en què la realitat i la llegenda s’abracen i es confonen”, diu la sinopsi de La rectoria de Roser Vidal, publicada dos anys abans que des d’aquesta mateixa contraportada d’El Punt-Avui publiquéssim que unes obres fetes a la rectoria de Vilanant havien posat al descobert uns ossos humans soterrats sota l’antiga escala de la rectoria, just allà on una llegenda que coneix tot el poble assegura que un capellà va enterrar la majordona que ell mateix havia prenyat i assassinat. Vidal, seguidora de la notícia del cas real, va quedar impactada quan en un dels darrers episodis del cas de Vilanant s’explicava que, a criteri del forense Narcís Bardalet i l’arqueòleg Ot Ordeig, entre els ossos de la rectoria de Vilanant n’hi havia d’almenys dos individus: una dona i un infant. El mateix que es va trobar a la fictícia rectoria de Santa Maria del Miracle inventada per l’escriptora Roser Vidal. Van ser uns paletes que van descobrir els ossos, els de Vilanant i els del Miracle.
“Senyora alcaldessa, hauria de venir a veure el que hem trobat”, va dir el cap de l’obra de Vilanant a Anna Palet.
“Senyora Teresa!, que pot venir un moment? Voldria que mirés el que he trobat!”, diu el paleta a la mestressa de la rectoria de ficció.
Són molts els paral·lelismes entre la història real de Vilanant i la de ficció de La rectoria. En tots dos casos hi ha una llegenda, un capellà sospitós d’assassinat, una relació entre el capellà i la majordona, hi apareixen forenses, arqueòlegs, mossos... Una de les poques diferències rau en el fet que l’inspector Manel Font i la forense Gemma Caldentey, personatges de ficció protagonistes de totes les novel·les de Roser Vidal, no abandonen la investigació tot i que els ossos són antics i els crims han prescrit. En la realitat de Vilanant, la investigació policial, forense i judicial oficial ja s’ha tancat, però l’alcaldessa, que compta amb la col·laboració de forenses, arqueòlegs, historiadors i periodistes, no es rendeix i intentarà per totes les vies aclarir què va passar a la rectoria, de qui són els ossos i qui els va enterrar.