Pluges de més de 400 litres a l’interior neguen l’Horta i la Ribera Alta

La concentració de les pluges a les conques dels rius Magre i Túria, a l’interior de la província de València, ha multiplicat els efectes de l’aiguat d’aquest dimarts, que ha provocat estralls sobretot a les comarques més baixes de l’Horta i la Ribera Alta. “Són conques torrencials que tenen un pendent molt elevat i, per tant, l’aigua baixa molt ràpidament”, ha explicat a El Punt Avui el director del grup FLUMEN d’hidràulica, Ernest Bladé.

Segons Bladé, la zona litoral mediterrània és propensa a patir danes a la tardor, és a dir, episodis de pluja molt intensa i de curta durada. A més, l’obertura entre les muntanyes d’Alzira i el Mondúver és un lloc “molt eficaç” perquè es formin sistemes organitzats de tempestes com el que s’ha viscut al País Valencià, segons ha explicat a EFE el meteoròleg Rafael Armengot.

Segons Armengot els sistemes organitzats de tempestes són com “vagons que circulen un darrere l’altre, i si estan estàtics fan que la pluja caigui en el mateix lloc augmentant-ne la quantitat”. Dimarts les tempestes es van alinear a la conca del Magre des del sud fins a Requena-Utiel i la pluja va descarregar de manera ininterrompuda durant hores fent augmentar el cabal del riu. A Xiva van caure més de 490 litres per metre quadrat, una quantitat que al País Valencià no es veia des del 1996. Xera, Xest, Bunyol i Torís van rebre més de 400 litres d’aigua, a Siete Aguas en van caure 322, a Requena 315 i a Utiel més de 278.

La pluja va afectar també el barranc del Poyo, desbordant-lo a la zona de Catarroja i Massanassa; i la conca del riu Túria, amb una acumulació de 400 litres per metre quadrat a la zona de Pedralba. Segons Armengot, aquestes pluges han servit per provar per primera vegada la nova llera del riu Túria, que es va posar en marxa a principis dels anys 80. Durant aquestes hores hi han circulat 1.200 metres cúbics per segon.

Les inundacions del País Valencià i Castella-La Manxa de les últimes hores són la major tragèdia causada per les pluges a Espanya en els últims 75 anys. A València l’últim aiguat de proporcions semblants va ser el desbordament del riu Xúquer i la ruptura de la presa de Tous, que va causar 38 morts i l’evacuació de cent mil persones.

Les pluges torrencials són fenòmens cíclics que probablement augmentaran en els pròxims anys a causa del canvi climàtic. Per això, Bladé ressalta la importància de fer “una millor anàlisi i estudis del risc d’inundació perquè en el cas que s’inundin les lleres els danys ja no siguin tan greus”. L’expert en dinàmica fluvial, enginyeria hidrològica i hidràulica de canals afirma que és impossible evitar les inundacions, ja que des de fa dècades els humans hem ocupat les lleres dels rius, sobretot “amb el boom urbanístic i l’augment de la població”.

Entre les mesures a prendre Bladé destaca la importància de preservar els boscos i les zones naturals per evitar que l’aigua es propagui tan ràpidament. “Si a la capçalera de les conques hi ha zones inundables, la inundació triga més a arribar a les zones baixes i hi pot haver menys danys”, diu l’expert. Alhora, afirma que cal treballar el drenatge de les zones urbanes afavorint la infiltració de l’aigua.