Pluges de més de 400 litres a l’interior neguen l’Horta i la Ribera Alta

La con­cen­tració de les plu­ges a les con­ques dels rius Magre i Túria, a l’inte­rior de la província de València, ha mul­ti­pli­cat els efec­tes de l’aiguat d’aquest dimarts, que ha pro­vo­cat estralls sobre­tot a les comar­ques més bai­xes de l’Horta i la Ribera Alta. “Són con­ques tor­ren­ci­als que tenen un pen­dent molt ele­vat i, per tant, l’aigua baixa molt ràpida­ment”, ha expli­cat a El Punt Avui el direc­tor del grup FLU­MEN d’hidràulica, Ernest Bladé.

Segons Bladé, la zona lito­ral medi­terrània és pro­pensa a patir danes a la tar­dor, és a dir, epi­so­dis de pluja molt intensa i de curta durada. A més, l’ober­tura entre les mun­ta­nyes d’Alzira i el Mondúver és un lloc “molt eficaç” perquè es for­min sis­te­mes orga­nit­zats de tem­pes­tes com el que s’ha vis­cut al País Valencià, segons ha expli­cat a EFE el meteoròleg Rafael Armen­got.

Segons Armen­got els sis­te­mes orga­nit­zats de tem­pes­tes són com “vagons que cir­cu­len un dar­rere l’altre, i si estan estàtics fan que la pluja cai­gui en el mateix lloc aug­men­tant-ne la quan­ti­tat”. Dimarts les tem­pes­tes es van ali­near a la conca del Magre des del sud fins a Requena-Utiel i la pluja va des­car­re­gar de manera inin­ter­rom­puda durant hores fent aug­men­tar el cabal del riu. A Xiva van caure més de 490 litres per metre qua­drat, una quan­ti­tat que al País Valencià no es veia des del 1996. Xera, Xest, Bunyol i Torís van rebre més de 400 litres d’aigua, a Siete Aguas en van caure 322, a Requena 315 i a Utiel més de 278.

La pluja va afec­tar també el bar­ranc del Poyo, des­bor­dant-lo a la zona de Catar­roja i Mas­sa­nassa; i la conca del riu Túria, amb una acu­mu­lació de 400 litres per metre qua­drat a la zona de Pedralba. Segons Armen­got, aques­tes plu­ges han ser­vit per pro­var per pri­mera vegada la nova llera del riu Túria, que es va posar en marxa a prin­ci­pis dels anys 80. Durant aques­tes hores hi han cir­cu­lat 1.200 metres cúbics per segon.

Les inun­da­ci­ons del País Valencià i Cas­te­lla-La Manxa de les últi­mes hores són la major tragèdia cau­sada per les plu­ges a Espa­nya en els últims 75 anys. A València l’últim aiguat de pro­por­ci­ons sem­blants va ser el des­bor­da­ment del riu Xúquer i la rup­tura de la presa de Tous, que va cau­sar 38 morts i l’eva­cu­ació de cent mil per­so­nes.

Les plu­ges tor­ren­ci­als són fenòmens cíclics que pro­ba­ble­ment aug­men­ta­ran en els pròxims anys a causa del canvi climàtic. Per això, Bladé res­salta la importància de fer “una millor anàlisi i estu­dis del risc d’inun­dació perquè en el cas que s’inun­din les lle­res els danys ja no siguin tan greus”. L’expert en dinàmica flu­vial, engi­nye­ria hidrològica i hidràulica de canals afirma que és impos­si­ble evi­tar les inun­da­ci­ons, ja que des de fa dècades els humans hem ocu­pat les lle­res dels rius, sobre­tot “amb el boom urbanístic i l’aug­ment de la població”.

Entre les mesu­res a pren­dre Bladé des­taca la importància de pre­ser­var els bos­cos i les zones natu­rals per evi­tar que l’aigua es pro­pa­gui tan ràpida­ment. “Si a la capçalera de les con­ques hi ha zones inun­da­bles, la inun­dació triga més a arri­bar a les zones bai­xes i hi pot haver menys danys”, diu l’expert. Alhora, afirma que cal tre­ba­llar el dre­natge de les zones urba­nes afa­vo­rint la infil­tració de l’aigua.