Empremtes, ADN i dents, per posar nom als morts

El nombre de desapareguts per la tragèdia de la dana va baixant. La darrera xifra, de dilluns al vespre, apunta que queden per trobar 23 persones. No és una bona notícia perquè els desapareguts hagin aparegut amb vida. Els cartells de Sosdesaparecidos van despenjant alertes amb la inscripció “trobat sense vida”. Els desapareguts desapareixen dels cartells i se sumen a les xifres de morts perquè han estat oficialment identificats. Una tasca complicada de la qual s’encarreguen la policia científica i equips de metges forenses de totes les comunitats autònomes que, organitzats i coordinats en equips, han anat a treballar a l’Institut de Medicina Legal de València, per on passen totes les víctimes que es van localitzant, on se’ls practica l’autòpsia per establir les causes de la mort (pràcticament totes per ofegament) i se’ls fan les proves per poder-les identificar científicament.

Hi ha tres sistemes d’identificació que tenen validesa judicial. Les empremtes dactilars, l’ADN i la fórmula dental.

Les empremtes són un mètode d’identificació prou ràpid sempre que els dits del cadàver estiguin en bones condicions i es disposi d’una empremta de la suposada víctima per comparar. Un sistema que es va poder aplicar en la majoria dels casos de morts trobats en els primers dies de la tragèdia, però que resulta molt més complicat en els casos dels cossos, per força més deteriorats, que han aparegut els darrers dies. I s’ha de tenir en compte que davant la troballa d’un cadàver, encara que se li hagi pogut extreure les empremtes (hi ha mètodes de regeneració dels dits molt eficaços), la policia científica no està facultada per comparar-les genèricament amb la base de dades del DNI; només es poden comparar amb les empremtes de persones que consten a les bases de dades policials. Una limitació que fa que a efectes d’identificació calgui que es tingui un candidat a ser la persona morta per poder fer comparació específicament. D’aquí la importància que la policia hagi recollit dades de les persones desaparegudes a través dels familiars que ha fet la denúncia.

El segon mètode infal·lible és l’ADN, que té l’inconvenient que s’han d’enviar les mostres als laboratoris i que es pot tardar a rebre els resultats. Un sistema que implica que s’hagin recollit mostres ante mortem de les persones desaparegudes o que els seus familiars hagin donat mostra d’ADN. En el cas de la tragèdia del País Valencià és dificultós aplicar aquest sistema en els casos que no hi ha donant, potser perquè ha desaparegut tota la família, però els especialistes ho han resolt comparant les mostres dels diferents cadàvers per establir si són familiars entre ells. Així s’ha identificat Jorge Garrido, Isabel Pagán i el seu fill Izan Garrido.

La tercera tècnica, potser menys coneguda, però igualment eficaç és la identificació per les dents. Si es disposa de la fitxa dental ante mortem, comparant-la amb les fitxes post mortem es pot certificar la identitat en poca estona. Per a la identificació dels morts per la tragèdia de la dana s’hi va desplaçar, enviada amb altres col·legues forenses catalans, una de les especialistes odontòlogues més destacades en aquest camp: la doctora Anna Hospital, que té una llarga experiència en altres situacions de grans catàstrofes. Va ajudar en les tasques d’identificació dels morts per l’atemptat de l’11-M a Madrid i també va ser als Alps després de la tragèdia de l’avió de Germanwings, classificant les restes de les víctimes per anar-los posant noms. La doctora Anna Hospital també va ser a Tailàndia, classificant dades per identificar 5.000 dels 290.000 cadàvers que va deixar el tsunami. El cas de Tailàndia, una operació coordinada per la Interpol amb la col·laboració de forenses i científics de tot el món, va ser especial. No sols pel nombre víctimes elevadíssim, sinó també pel xoc cultural, ja que entre els víctimes hi havia gent autòctona però també molts occidentals a qui el tsunami va enganxar estant de vacances. I, com recorda Narcís Bardalet, un altre dels forenses que hi van anar a col·laborar, mentre que els autòctons, majoritàriament creients en la reencarnació, reclamaven la rapidesa per poder inhumar els cossos per poder-los donar una nova vida, els occidentals exigien la identificació dels cossos per poder tenir un certificat de defunció i arreglar el tràmits que se’n deriven en la societat occidental, cosa que no es pot fer en cas que una persona tingui la condició de desapareguda. Tot i la magnitud de la tragèdia, Tailàndia va gestionar prou be la situació (el govern va comissar tots els camions frigorífics per conservar els cossos) i hi va haver molta solidaritat de la gent, ja que fins i tot els adolescents anaven a rentar els cadàvers. A València també s’han fet servir camions frigorífics per traslladar els cossos des de l’Institut de Medicina Legal fins al pavelló de la Fira on s’ha muntat un tanatori provisional per traslladar-hi els difunts ja identificats per poder ser entregats als familiars. No tots els cossos es van poder identificar in situ, però ara, amb totes les dades recollides, els forenses continuen comparant dades i les van fent encaixar amb les ante mortem que els aporta la policia o que van arribant dels laboratoris. Les darreres dades oficial apunten que s’han identificat 211 víctimes i que queden al dipòsit tres cadàvers sense nom i 23 persones continuen desaparegudes. La feina de recerca sobre el terreny continua i la d’identificació també. I sempre queda el risc que algú cadàver quedi sense nom, com va passar amb la tragèdia del camió pastera de Capmany, i algun desaparegut no sigui localitzat.