El quadern negre
Tura Soler
La mort de l’exiliat
Un exiliat del 1939 va tornar als 94 anys a Girona, on va néixer, per passar-hi els darrers dies de vida, però no tenia diners i el van fer tornar a França, on va morir dies després
El 6 d’octubre passat, un ancià va trucar a la porta de l’oficina del consolat francès a Girona. Era Alfredo Díez, portava carnet d’identitat francès i, entre llàgrimes, va explicar la seva història per demanar empara al cònsol honorari, François-Xavier Pujol de Salas. L’home es va identificar i, tal com exposava el seu carnet d’identitat, era Alfredo Díez, nascut a Girona el 19 de novembre del 1930; per tant, un home a punt de complir 94 anys. Díez, que parlava un català perfecte, va explicar que la seva família havia hagut de marxar de Girona cap a l’exili l’any 1939, quan ell tenia 9 anys, i que mai més havia tornat a posar els peus a Girona. Fins llavors. Díez havia abandonat la casa on vivia, a la població de Maxéville, i havia fet en tren els 1.000 quilòmetres que hi ha de distància fins a Girona, amb la intenció, va explicar, de tornar a veure la ciutat on havia nascut i passar-hi els seus darrers dies de vida. La nit abans l’havia passat a l’hotel Carlemany, però els diners que duia només li van permetre pagar una nit d’hotel. Ara estava plomat i per això va acudir a demanar auxili al consolat. Pujol de Salas va demanar directrius de com actuar al consolat general de França a Barcelona, que va dictaminar que l’única opció per ajudar l’exiliat retornat i sense recursos era intentar localitzar familiars de Díez perquè se’n fessin càrrec. A Girona, no hi tenia cap parent. Tota la seva família va fugir el 1939, segons va dir. Van aconseguir localitzar una filla que actualment resideix a Besiers i, després de contactar amb ella, el consolat es va ocupar de facilitar-li un bitllet amb destinació a Besiers. Amb nostàlgia, resignació i amb quatre targetes de visita del cònsol a la butxaca, Alfredo Díez va tornar a emprendre el camí cap a França com havia fet de petit el 1939. Un cop a Besiers, la filla li va aconseguir una plaça en una residència per a gent gran. Alfredo Díez va morir a Besiers el 22 de novembre, tres dies després d’haver fet 94 anys, i no va poder complir el seu desig de morir a Girona, la ciutat on havia nascut. Però el consol François-Xavier Pujol de Salas, a través del contacte amb la filla de Díez, està movent fils per veure si finalment es pogués complir un altre desig que li va manifestar Alfredo Díez quan va ser al consolat de Girona. Volia que es fes un llibre sobre la història de la seva família, originària de Girona i obligada a exiliar-se. Díaz va explicar que el seu pare havia mort a Mauthausen. També va explicar que una germana seva que encara viu i que continua residint a França guarda molta documentació sobre la seva fugida, el seu pas pel camp de Mauthausen i les circumstàncies que van marcar la seva existència a posteriori a França. Una documentació que podria ser la base d’un treball d’investigació històrica.
