successos
Condemnada una empresa de Tarragona a indemnitzar la família d’un directiu que es va suïcidar
El jutjat social número 2 de Tarragona ha condemnat dues empreses químiques a indemnitzar amb 1,14 milions d’euros la família de l’antic director de fàbrica de la companyia, que es va suïcidar a les seves instal·lacions el maig del 2020. Segons recull l’ACN, la sentència valora que l’empresa “no disposava de cap avaluació de riscos psicosocials”, tal i com és obligatori, i constata que “tampoc es varen aplicar mesures de vigilància de la salut davant l’estat en què es trobava el director amb múltiples elements d’estrès i angoixa, tots de domini públic en el context empresarial, com ho demostra la preocupació que la plantilla tenia sobre el seu estat”. El jutjat condemna l’empresa per incomplir el deure de prevenció i vigilància dels riscos psicosocials.
Al març del 2022, el mateix jutjat tarragoní ja havia dictat una sentència prèvia en què establia que el suïcidi del finat havia de tenir la consideració d’accident laboral. La resolució considerava que la decisió d’atemptar fatalment contra la pròpia vida derivava directament de “l’ansietat i l’angoixa vital” relacionada amb “l’elevat estrès per la gran intensitat laboral”, les preocupacions derivades per la “situació difícil de la fàbrica agreujada per la pandèmia de la covid-19” i “l’existència de processos jurídics penals” relacionats amb diferents incidents ambientals on estava implicat en la condició d’administrador de l’empresa.
Ara, la nova resolució condemna les empreses en concepte de danys i perjudicis pels “incompliments materials en matèria preventiva” i “no realitzar cap prevenció per evitar el desgraciat accident o almenys intentar controlar-lo a través de les fonts d’informació existents: dades objectives mitjançant observació del treballador i entorn, i la percepció dels treballadors afectats a través de tècniques com a entrevista personal, qüestionari”.
En concret, a la sentència, dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda en representació de la família del difunt, la jutgessa recorda que “la gestió dels riscos psicosocials relacionats amb el treball no és només una obligació moral i una bona inversió per als ocupadors, sinó també un imperatiu legal” i, en aquest sentit, considera que “es podria haver evitat el suïcidi o almenys s’hagués detectat, en ser conegut per tot treballador de la fàbrica el clima laboral que provocava el gran estat de tensió i angoixa, sent el desencadenant suficient i eficaç del suïcidi”.
Riscos psicosocials: un oblit intolerable
Per la seva banda, Pilar Casas, advocada del Col·lectiu Ronda que integra l’equip que ha assessorat i representat la família del difunt, valora la transcendència d’una sentència que “reitera el deure inexcusable de les empreses de vetllar per la salut i la integritat física i psíquica dels seus treballadors. Una obligació reiteradament incomplerta, tal i com ho acrediten les punyents dades de sinistralitat laboral, però que s’accentua especialment pel que fa als riscos psicosocials que, malauradament, continuen sent una assignatura pendent en matèria preventiva”.
L’advocada recorda que malgrat cada vegada són més freqüents i tenen major incidència sobre la salut dels treballadors els casos d’estrès laboral, ansietat o depressió “a moltíssimes empreses, les polítiques de prevenció són insuficients o, fins i tot, inexistents pel que fa la necessitat de vetllar i preservar el benestar psíquic i la salut mental, com si aquesta no fos una part integral de les obligacions empresarials en matèria de seguretat, tal i com estableix amb tota claredat la legislació vigent, tant la nacional com la comunitària”.
“Aquest és un cas extrem, en què una persona ha perdut la vida com a conseqüència directa de la tensió, les preocupacions i l’angoixa derivada de la seva activitat laboral davant la indiferència i la inacció de les empreses ocupadores, a les quals havia manifestat reiteradament el malestar i patiment que experimentava”, assenyala Casas.
En el cas concret, es constata que “les empreses prioritzaven la reducció de costos a la protecció de la salut dels seus treballadors i això s’ha evidenciat donat el fatal resultat final. I és que tot i que l’empresa era coneixedora que el treballador portava acusat per dos delictes contra el medi ambient en procediment penal des del 2012 per l’activitat de l’empresa, a punt de subscriure acord de conformitat amb fiscalia, no duien a terme les inversions necessàries per evitar nous vessaments que el director de la fàbrica insistentment reclamava, fet que va portar a que el primer trimestre del 2020 s’iniciessin noves actuacions de la Fiscalia Medi Ambient, amb risc de nous processos penals i noves condemnes pel treballador. Val a dir que amb la defunció del treballador, el procés penal obert des del 2012 va ser arxivat, sense repercussió penal cap a les empreses infractores de la normativa mediambiental”.
Afegit a això, donada la situació de pandèmia, “s’estaven imposant mesures de reducció de costos cara a la plantilla de l’empresa, en que no es tenien en compte cap de les propostes que plantejava el director de la fàbrica. I tot això sent plenament conscient l’empresa de l’angoixa i estrès a que estava sotmès des del 2012, i sense haver dut a terme cap tipus d’actuació tendent a protegir al seu treballador”, afegeix Pilar Casas.
