Susqueda: perit singular

El doble crim del pantà de Susqueda és un cas d’investigació complexa que ha comportat la realització de proves pericials excepcionals que han implicat la intervenció de perits externs per complementar els informes de la policia científica dels Mossos. Hi han intervingut científics de la universitat per fer estudis geològics i d’altres de biològics i de botànica, com el complex estudi sobre els tipus de pins que hi ha a tot l’entorn del pantà; s’han consultat experts en climatologia per saber el comportament dels corrents al pantà; s’ha fet un complicat estudi de sonometria, adjudicat en concurs públic a una empresa privada, que ha costat prop de 50.000 euros; han vingut especialistes en busseig de l’exèrcit per rastrejar el fons del pantà... Però, de tots els ajudants reclutats per a la investigació, hi ha un perit que destaca per la seva singularitat: Joan Roura Umbert, l’home a qui els Mossos han encarregat que determini si la pedra que van trobar dins la motxilla de Marc Hernández per llastar el cos dins l’aigua pot ser (o, millor, si només pot ser) que provingui de les runes de la Rierica, on pescava Jordi Magentí, l’únic encausat pels assassinats. Joan Roura, que ha complert 85 anys, va ser descobert per un mosso que va assistir a unes jornades sobre el terreny del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, en què Roura participava fent explicacions sobre aquest patrimoni històric, que es pretén recuperar. Van captar l’expert i, el juliol del 2019, el van cridar perquè anés a Egara, on li van fer l’encàrrec de l’informe d’estudi de la pedra. En el mateix estudi, Roura exposa quins són els seus coneixements en la matèria i el seu currículum. Segons relata, es va treure el títol d’enginyer tècnic i, en acabar la carrera, es va matricular per fer la carrera d’enginyer tècnic de mines a Manresa i només va haver de fer l’especialitat de pedreres a cel obert. En arribar a la jubilació, es va matricular a geologia i va fer tres cursos del que li interessava: la petrologia. Com a experiència laboral, exposa que sempre va compaginar els estudis amb feines temporals a la pedrera de roca calcària que explotava el seu pare perquè en tenia la concessió. El veterà expert en pedres és membre de la junta de l’Apdat (Associació de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i, des del 2007, soci fundador del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, que treballa per trobar i restaurar antigues barraques. Són tretze membres, cap paleta, la majoria llicenciats, i han aconseguit trobar 160 construccions i rehabilitar-ne la meitat. La missió al pantà, on ha anat dos cops en barca amb els Mossos, no suposa recuperar patrimoni, tot i que Roura, veient les runes de la Rierica, ha calculat que la construcció tenia 1.810 tones de pedra, fet que representa que hi van traginar 362 carros grossos carregats de rocs quan van aixecar la masia. Als Mossos només els interessa si aquell roc concret podria ser de la Rierica. L’expert ha dit que sí. Però... només de la Rierica?