El Quadern negre
Tura Soler
Desapareguts: el dia, els nombres i els noms
El 9 de març, es fa balanç dels casos de les desaparicions que són contínues, una mitjana de 10 cada dia
La bona notícia que Adrià Antón Lara, el noi de 21 anys de Camós desaparegut el 14 de febrer, havia estat trobat sa i estalvi a Barcelona i ja era a casa arribava la vigília del 9 de març, el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent. El cas de l’Adrià, doncs, entra en el percentatge del 98% de casos de desaparicions que es resolen, segons les dades aportades pels Mossos, que l’any passat van obrir diligències en relació a 3.785 denúncies de desaparició, el que representa que, des de fa anys, es produeixen a Catalunya 10 desaparicions al dia d’índole diversa: ancians desorientats, accidents, fugides voluntàries, crims amb ocultació de cadàver... El cas de l’Adrià s’ha resolt amb final feliç, però són força els casos resolts per la troballa d’un cadàver: el viticultor de Calonge Joan Rosselló, en Joan de Cardedeu, el veí de Salt Evaristo Ortiz, Didi Teixidor de Garriguella... Són expedients de desaparició que es tanquen, però la llista de desapareguts es va eixamplant amb la incorporació de nous casos, sumats a d’altres que fa temps que estan en parador desconegut.
Són gent amb noms i cognoms amb el seu rostre difós als cartells. Aquesta setmana, s’hi ha afegit César Eduardo Maradiaga, un noi de 21 anys de Banyoles a qui se li va perdre la pista el 26 de febrer, i també Rafael Ruiz Ruiz, un home de 84 anys de Castelló de la Plana a qui es busca per la zona d’Ulldecona, població que sol freqüentar. No hi ha notícies del parador de Petra Gehde i Ralf Buchholz, la parella alemanya que viatjava en una furgoneta que el 19 de juliol es va trobar aparcada al barri de la Mina de Sant Adria de Besòs amb un gos i un gat a dins. També continua desaparegut Pedro Carlavilla Herrera, el veí de Lleida de 77 anys de qui no es tenen notícies des del dia 3 de juliol del 2024, quan va quedar bloquejat en un paratge despoblat als afores de Queixigar, a la Ribagorça d’Osca. Van trobar el cotxe; a ell, no. Fa tres anys de la desaparició d’Adelina Pintos a Sant Just Desvern. Els Mossos en el seu comunicat mencionen el cas de Mònica de la Llana, desapareguda a Morera de Montsant, perquè han detingut per homicidi el seu company, però la desaparició no està resolta: no s’ha trobat el cos. Com tampoc s’ha trobat mai el cadàver d’Irene Gelpí, l’escriptora de Torrelles de Foix, tot i que també es va empresonar el seu company, el pintor Juan Lozano Montoya.També continua desaparegut Levi Davis, el jugador de rugbi britànic perdut misteriosament al port de Barcelona. I continua constant com a desapareguda Sandra Culi, desapareguda quan anava a caminar a Vilassar de Mar. I aviat farà 10 anys de la desaparició de Caroline del Valle, la noia de 14 anys desapareguda a Sabadell. I desenes i desenes de casos fins arribar al 9 de març del 1997, quan va desaparèixer Cristina Bergua, data que s’ha triat perquè sigui la diada de les persones desaparegudes sense causa aparent. Però les desaparicions són a diari i les víctimes tenen un nom.
