Qui alerta de les desaparicions?

Polèmica per com i qui ha de difondre les alertes amb relació a persones desaparegudes, després que en la reunió anual del 17 de març del Centro Nacional de Desaparecidos (CNDES) presidida pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es plantegés centralitzar la difusió de les alertes a través d’un sol canal dependent del mateix Ministeri. Aquesta proposta ha aixecat les crítiques de l’associació Sosdesaparecidos, una de les més actives i ràpides en la difusió d’alertes de desaparicions a través dels cartells de petició d’ajuda ciutadana. Sosdesaparecidos i el seu president, Joaquín Amills, consideren que la proposta suposaria “silenciar” una via que s’ha demostrat que salva vides. “Us imagineu que demanin prohibir les alertes de desaparicions de Sosdesaparecidos? Us imagineu que les famílies no tinguin dret a buscar els seus éssers estimats?”, va proclamar l’associació a través de la seva xarxa X, abans de penjar un comunicat en què anunciava que prendrà totes les mesures legals per defensar els seus drets com a associació (és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb 60 coordinadors voluntaris) i els de les famílies de desapareguts. El comunicat culpa Paco Lobatón, president de la fundació QSB (Quién Sabe Dónde) Global, d’intentar foragitar Sosdesaparecidos i altres entitats i ONG del sistema de difusió d’alertes i de recerca de desapareguts. “Per què volen excloure una feina solidària que ha salvat vides? Per què excloure el que funciona? Per què excloure l’eficàcia de les alertes immediates? Per què volen prohibir les alertes als caixers, als taxis...? Per què volen prohibir que les famílies tinguin assessorament legal gratuït?”, remarca el comunicat de Sosdesaparecidos, entitat que precisament representa una setantena d’afectats per la dana, que han demandat de forma conjunta les autoritats com a responsables del fracàs en la gestió de l’emergència que va acabar amb 228 morts, tres cossos dels quals encara no s’han trobat, tot i que en dos dels casos els jutjats ja els han declarat morts.

La possibilitat de crear un únic canal de difusió d’alertes també va planar en la jornada sobre desaparicions que es va celebrar dimarts a Barcelona organitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat. Una jornada que es va centrar més en la qüestió de l’acompanyament als familiars de les persones desaparegudes i al tractament que s’ha de fer als mitjans de comunicació per evitar la revictimització dels afectats de desaparicions, no pas a analitzar la metodologia del sistema d’actuació policial per millor l’eficàcia, per trobar desapareguts i identificar cadàvers sense nom. A tot l’Estat consten 6.722 desapareguts i 3.949 cadàvers sense identificar.