Qui alerta de les desaparicions?

Polèmica per com i qui ha de difon­dre les aler­tes amb relació a per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, després que en la reunió anual del 17 de març del Cen­tro Naci­o­nal de Des­a­pa­re­ci­dos (CNDES) pre­si­dida pel minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, es plan­tegés cen­tra­lit­zar la difusió de les aler­tes a través d’un sol canal depen­dent del mateix Minis­teri. Aquesta pro­posta ha aixe­cat les crítiques de l’asso­ci­ació Sos­de­s­a­pa­re­ci­dos, una de les més acti­ves i ràpides en la difusió d’aler­tes de des­a­pa­ri­ci­ons a través dels car­tells de petició d’ajuda ciu­ta­dana. Sos­de­s­a­pa­re­ci­dos i el seu pre­si­dent, Joaquín Amills, con­si­de­ren que la pro­posta supo­sa­ria “silen­ciar” una via que s’ha demos­trat que salva vides. “Us ima­gi­neu que dema­nin pro­hi­bir les aler­tes de des­a­pa­ri­ci­ons de Sos­de­s­a­pa­re­ci­dos? Us ima­gi­neu que les famílies no tin­guin dret a bus­car els seus éssers esti­mats?”, va pro­cla­mar l’asso­ci­ació a través de la seva xarxa X, abans de pen­jar un comu­ni­cat en què anun­ci­ava que prendrà totes les mesu­res legals per defen­sar els seus drets com a asso­ci­ació (és una enti­tat sense ànim de lucre que tre­ba­lla amb 60 coor­di­na­dors volun­ta­ris) i els de les famílies de des­a­pa­re­guts. El comu­ni­cat culpa Paco Lobatón, pre­si­dent de la fun­dació QSB (Quién Sabe Dónde) Glo­bal, d’inten­tar fora­gi­tar Sos­de­s­a­pa­re­ci­dos i altres enti­tats i ONG del sis­tema de difusió d’aler­tes i de recerca de des­a­pa­re­guts. “Per què volen excloure una feina solidària que ha sal­vat vides? Per què excloure el que fun­ci­ona? Per què excloure l’eficàcia de les aler­tes imme­di­a­tes? Per què volen pro­hi­bir les aler­tes als cai­xers, als taxis...? Per què volen pro­hi­bir que les famílies tin­guin asses­so­ra­ment legal gratuït?”, remarca el comu­ni­cat de Sos­de­s­a­pa­re­ci­dos, enti­tat que pre­ci­sa­ment repre­senta una setan­tena d’afec­tats per la dana, que han deman­dat de forma con­junta les auto­ri­tats com a res­pon­sa­bles del fracàs en la gestió de l’emergència que va aca­bar amb 228 morts, tres cos­sos dels quals encara no s’han tro­bat, tot i que en dos dels casos els jut­jats ja els han decla­rat morts.

La pos­si­bi­li­tat de crear un únic canal de difusió d’aler­tes també va pla­nar en la jor­nada sobre des­a­pa­ri­ci­ons que es va cele­brar dimarts a Bar­ce­lona orga­nit­zada pel Depar­ta­ment d’Inte­rior de la Gene­ra­li­tat. Una jor­nada que es va cen­trar més en la qüestió de l’acom­pa­nya­ment als fami­li­ars de les per­so­nes des­a­pa­re­gu­des i al trac­ta­ment que s’ha de fer als mit­jans de comu­ni­cació per evi­tar la revic­ti­mit­zació dels afec­tats de des­a­pa­ri­ci­ons, no pas a ana­lit­zar la meto­do­lo­gia del sis­tema d’actu­ació poli­cial per millor l’eficàcia, per tro­bar des­a­pa­re­guts i iden­ti­fi­car cadàvers sense nom. A tot l’Estat cons­ten 6.722 des­a­pa­re­guts i 3.949 cadàvers sense iden­ti­fi­car.