La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que absol Dani Alves de l’agressió sexual al Sutton ha sigut, a nivell informatiu, un terratrèmol d’escala gairebé tan elevada com el sisme real que ha sotragat Birmània i Tailàndia. Han canviat les tornes i el futbolista, que va ser crucificat socialment i mediàtica, que es va menjar mesos de presó preventiva i va ser condemnat a quatre anys i mig de presó, ara queda alliberat de pena per unanimitat del tribunal que ha revisat la sentència, format per quatre magistrats, tres dones i un home. De manera que no hi haurà opció a criticar que el tribunal no complia amb els paràmetres de paritat femenina i que es va regir per una visió masclista. El que els magistrats han tingut en compte en la sentència són uns conceptes molt més jurídics, que al final tenen relació amb aquell principi bàsic que regeix el món de les togues i les punyetes: que sense proves no es pot condemnar i ha de prevaldre l’in dubio pro reo, llatinisme que vol dir que davant del dubte s’ha de resoldre a favor de l’acusat. En aquest cas els magistrats, que han tombat les pretensions del fiscal i de l’acusació particular, que volien elevar la pena del futbolista a 9 i 12 anys de presó, exposen que la sentència de l’Audiència es va creure uns fets (que la penetració vaginal es va produir sense consentiment de la denunciant) que no havia pogut provar per altres mitjans més enllà de la pròpia declaració de la noia. La sentència fa una distinció entre els conceptes credibilitat i fiabilitat. Explica que la sentència que revoca va donar credibilitat, concepte subjectiu, al relat de la denunciant del que va passar dins del lavabo, escenari dels fets i on no hi havia càmeres, i es va creure que no hi va haver consentiment. I remarca que, en canvi, no es pot donar fiabilitat al relat de la noia perquè aquesta fiabilitat (ho deia la mateixa sentència) va quedar desvirtuada en el relat contradictori que va fer dels fets amb el que mostraven les càmeres abans d’entrar al lavabo, l’estança on van mantenir les relacions íntimes, consentides o no consentides. El TSJC conclou, per resoldre absoldre, que de “la prova practicada, no es pot concloure que s’hagin superat els estàndards que exigeix la presumpció d’innocència”.

Però també deixa clar que el fet de no donar per acreditada la hipòtesi de l’acusació tampoc vol dir que la hipòtesi certa sigui la que manté la defensa de Dani Alves, que aquest cop ha esquivat la bala. Però la sentència encara pot arribar al Tribunal Suprem i el tambor d’aquesta mena de ruleta russa que és la justícia podria tenir un projectil de condemna... I totes les sentències series lícites, que no vol dir que siguin justes (concepte subjectiu). En un debat públic recent, el lletrat Carles Monguilod recordava com l’expresident de l’Audiència de Girona, Don Miguel Pérez Capella (ara difunt), es vantava de ser capaç de redactar dues sentències, una absolutòria i l’altra condemnatòria, d’un mateix cas i aconseguir que fossin tècnicament perfectes i inapel·lables. Miracles del món dels togats.