L'Escolania de Montserrat, candidata a ser un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra

L'Escolania de Montserrat s'ha convertit aquest dimarts en candidata a esdevenir un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, d'acord amb la iniciativa impulsada per l'organització Capital de la Cultura Catalana. Altres candidatures admeses fins ara són el patrimoni literari català, la Processó i la Dansa de la Mort de Verges, la Catalunya Exterior, la Passió de Sant Fructuós de Tarragona, la sardana i els castells. La campanya té la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el patrimoni cultural immaterial català i andorrà, tal com recorden des de l'organització.

El patrimoni immaterial es defineix, segons la convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Al web d'aquesta entitat (www.ccc.cat) hi ha tota la informació per fer propostes de candidatura, les quals es poden presentar fins el dia 15 d'abril.L'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d'Europa. Des de l'organització de la Capital de la Cultura Catalana expliquen que, ja en el segle XIII, apareix en el monestir benedictí i santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d'aquest lloc tan singular. De l'escola musical montserratina han sorgit, al llarg dels segles, compositors i intèrprets remarcables com Joan Cererols, Anselm Viola, Narcís Casanovas, Antoni Soler, Ferran Sor, Anselm Ferrer, entre d'altres. Des de l'any 1968, l'Escolania surt de Montserrat per fer alguns concerts a indrets del nostre país i per participar en alguns festivals o gires de concerts a països europeus i d'altres continents.  Sota la direcció i mestratge (1953-1997) del pare Ireneu Segarra, l'Escolania va enregistrar més d'un centenar de discos i va obtenir alguns dels premis internacionals més prestigiosos. A més, ha col·laborat en diverses orquestres de prestigi, com l'Orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, Les Sacqueboutiers de Toulouse, l'Orquesta Ciudad de Granada,  l'Orquestra Simfònica del Vallès, Musica Ducis Brabantiae d'Holanda i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.  Amb aquesta última i conjuntament amb el Cor Madrigal i l'Orfeó Català va participar en el Fòrum de les Cultures en el concert inaugural amb l'obra 'War Requiem' de Benjamin Britten, dirigida per Mstislav Rostropovitx. Destaca la col·laboració amb l'Orquestra 'Le Concert des Nations' i la Capella Reial de Catalunya, dirigits per Jordi Savall, i també amb l'Acadèmia d'Orquestra del Gran Teatre del Liceu amb l'obra 'Rèquiem' de Gabriel Fauré. Com a fets recents més remarcables destaca la gira de cinc concerts al Japó, a la prefectura de Hyogo, el maig de l'any 2000. També, el mateix any, l'Escolania va participar al Festival d'Art Sacré de la Ville de París. L'any 2001, destaquen els concerts a l'església de St. Jean de Tarbes (França), i amb motiu de l'exposició 'Germinabit', un concert a la Cancelleria del Vaticà. Durant el 2002, l'Escolania va oferir un concert a la Catedral de Frankfurt i un altre a l'Abadia de San Silvestro de Nonantola (Itàlia) entre molts altres. Darrerament l'Escolania ha participat, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en la temporada 2002-2003, en l'òpera 'Pikovaia Dama' de Piotr Txaikovski, i en la temporada 2004-2005 en l'òpera 'A Midsummer Night's Dream' de Benjamin Britten (premi Midem 2006). A més, ha realitzat  diverses gires a Holanda i Bèlgica, Puerto Rico, Hongria, Suïssa, Polònia, França i Itàlia (2008), entre d'altres. Destaquen també els nombrosos enregistraments de l'Escolania, tant amb formacions musicals com amb l'acompanyament d'orgue o piano, entre els quals destaquen els darrers CD's, O Vos Omnes, 'El Nostre Nadal' i 'La missa a 11' del pare Miquel López. L'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels territoris de parla catalana. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de primària i els primers de secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical i conjunt instrumental. El cant coral constitueix l'especialitat de l'Escolania.