Els joves que viuen en un entorn més rural pateixen menys l'atur i són més emprenedors

L'estudi 'Món rural i joventut' elaborat per un professor de la Universitat de Barcelona constata, entre altres aspectes, que els joves que viuen en municipis més petits en l'àmbit agrari es veuen menys afectats per l'atur i tenen una major iniciativa emprenedora. Tot i això, l'estudi insta a les administracions a treballar perquè els joves rurals puguin quedar-se als seus pobles, com volen la majoria dels enquestats, cercant noves oportunitats que genera el territori i desenvolupant polítiques que potenciïn aspectes com ara les infraestructures, els serveis, les noves tecnologies i les comunicacions en els pobles. L'estudi ha estat presentat a les Borges Blanques.

L'estudi 'Món rural i joventut', elaborat pel membre de l'equip de recerca Territori, Població i Ciutadania de la Universitat de Barcelona, Màrius Domínguez per encàrrec de la secretaria de Joventut, analitza la realitat i les necessitats del jovent que viu en un entorn rural i planteja actuacions públiques per millorar el seu nivell de vida i, sobretot, per poder seguir vivint al poble sense necessitat de marxar-ne per cercar noves oportunitats laborals.L'estudi mostra la voluntat dels joves rurals per quedar-se a viure en aquest àmbit però per això, les administracions d'una forma interdepartamental han de potenciar línies de desenvolupament econòmic de les zones rurals sobretot en mat'ria de creació d'ocupació. Domínguez també ha remarcat la incidència de la crisi sobre els món rural que ha derivat en la disminució de llocs de treball, especialment, en els sectors agrari, de la construcció i serveis, i per això l'estudi aposta per la cerca de noves oportunitats que genera cada territori.  L'estudi presentat dibuixa un futur 'incert' pels joves rurals degut a les problemàtiques amb què topen. Aquesta incertesa augmenta les possibilitats que les persones joves abandonin els municipis on viuen. Malgrat la situació de desavantatge que tenen, existeix un cert arrelament i desig dels joves de continuar vivint  en aquest entorn. Domínguez ha explicat que les trajectòries personals i les dinàmiques de transició entre els joves de poble i de ciutat no són tant dispars i que les oportunitats de desenvolupar-se no han de quedar tant llunyanes. Així, els joves del món rural poden accedir a un nombre elevat de recursos però, a la vegada, es veuen obligats a desplaçar-se des del seu lloc d'origen abandonant el poble per cercar allò que els joves d'entorns urbans poden trobar amb més facilitat. L'estudi demostra que quan en municipi rural s'ajunten la manca d'ofertes laborals i la dificultat d'accedir a un habitatge digne, les possibilitats de desenvolupar un projecte de vida són gairebé inexistents fent que el poble es trobi en perill de despoblament. Educació L'estudi posa de relleu que en el món rural, les noies superen els nois en taxes d'escolaritat i en prolongació dels estudis. Mentre els nois donen major importància a la inserció laboral, les noies opten més per la formació, especialment en els municipis més agraris. La implantació de l'ESO als 12 anys ha obligat al jovent dels pobles on no hi ha institut a avançar la mobilitat obligada. Treball i ocupació Els resultats de l'estudi mostren que un 67,8% dels joves analitzats, treballen tot i que el percentatge augmenta fins el 79,2% en aquells municipis amb una presència més forta en el sector agrari. L'opció de treballar per compte propi, amb un 24,1% dels homes i un 18,5 de les dones, és la que més predomina en aquests municipis. La mitjana d'ingressos dels joves analitzats se situa en els 950 euros, 50 menys que la mitjana catalana.  La crisi que viuen sectors com ara l'agrari, la construcció i els serveis dificulta l'accés al món laboral dels joves rurals. L'estudi també constata que com menys agrari és el municipi, més precària és la situació econòmica dels joves que hi viuen. Un tret comú en totes les poblacions rurals, com passa a la resta de Catalunya, és que les dones segueixen sent discriminades pel que fa a salaris respecte els homes, amb diferències que oscil·len entre els 59 i els 200 euros nets mensuals. L'estudi també constata que els pobles amb una major diversificació econòmica en diferents sectors econòmics generen més ocupació entre els joves. Mobilitat L'estudi ha detectat dues problemàtiques amb què es troben els joves en un element clau en la seva vida diària, la mobilitat: l'educativa i la motivada per l'oci, especialment el nocturn. En aquest sentit, s'ha denotat un 'alt dèficit' de transport públic i, en conseqüència molta dependència del transport privat. Segons les dades, un 7,7% dels joves ha hagut de canviar de residència, la majoria dels quals mostren la seva voluntat per retornar al poble si les condicions de vida i laborals els ho permeten o, al menys, mantenir-s'hi vinculat d'alguna manera.  Immigració Els municipis rurals amb més presència del sector serveis són els que presenten un major índex de població jove immigrada, un 12%. En canvi, en els municipis amb major activitat agrària no s'ha constatat patrons d'immigració molt diferents dels dels municipis urbans o capitals de comarca. Habitatge L'habitatge és un dels problemes més importants amb què es troben els joves rurals. Hi ha poca oferta de lloguer i els preus, en general, són molt alts tot i que aquesta situació varia segons el municipi o la zona en qüestió. Durant la jornada, a més d'exposar les conclusions de l'estudi, s'han fet diverses taules de debat i d'experiències per aconseguir l'arrelament dels joves al món rural. Així, un representant del govern del Québec ha explicat les accions que estan duent a terme en el marc del programa 'Place aux jeunes du Québec' (Un lloc per als joves del Québec) per fomentar el retorn dels joves a l'entorn rural.    Incorporació de joves a l'activitat agrària El director general de Desenvolupament Rural del DAR, Jordi Bertran, ha destacat que durant el 2008, el departament va tramitar 225 incorporacions de joves al món rural, destinant prop de 7 milions d'euros en ajudes en aquest concepte. Aquesta xifra suposa l'estabilització de la caiguda de joves al món rural, segons Bertan, que ha afegit que  'tampoc es pot aspirar a créixer espectacularment si no que es consoliden activitats econòmiques al territori que puguin perdurar en el temps'. Tot i això, ha defensat la necessitat de combinar la gent jove que es dedica al sector agrari però també a altres activitats econòmiques que es puguin desenvolupar en l'entorn rural. Per això, 'el món rural ha de disposar de més serveis i equipaments' que generin una sensació de futur entre els joves, ha dit. Cal també la implicació dels joves Per la seva part, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha remarcat la 'necessària' implicació dels joves i dels no tant joves per esdevenir motor de l'activitat econòmica i en la dinamització del territori i dels pobles. Segons Villabí, 'no n'hi ha prou en dormir en un poble si no que s'hi ha de desenvolupar activitats' i tampoc 'serveix de res una borsa d'habitatge jove, serveis emancipació, equipaments juvenils si els joves no volen quedar-se a viure al poble'.  L'estudi ha estat presentat a la casa de la Cultura de les Borges Blanques en el marc de la jornada sota el mateix nom que l'estudi: 'Món rural i joventut'.