Surten a la llum dietaris de ciutadans del Pla d'Urgell que van exercir com a cronistes entre els anys 1824 i 1950

L'Institut d'Estudis Comarcals del Pla d'Urgell ha tingut accés a 18 dietaris i diversos arxius documentals de diferents ciutadans de la comarca que van exercir com a cronistes entre els anys 1824 i 1950. S'ha fet en el marc de la recerca per conèixer, recuperar i difondre elements històrics i socials de la comarca que té com a principal objectiu aquest ens. Així, sota el títol 'Els dietaris personals: testimonis anònims de la nostra història', aquest projecte pretén promoure la difusió d'aquella documentació escrita durant els anys anteriors a la dècada de 1950. En aquest sentit, els cronistes reflecteixen als seus escrits, vivències de la Guerra Civil o com es construïa el Canal d'Urgell.

El projecte ha estat presentat aquest dijous al matí pel pedagog Ton Solé, l'historiador local de Linyola, Esteve Mestre, i el catedràtic d'història Josep Maria Solé i Sabaté, que a la vegada exerceix com a coordinador del mateix. Consta de dues parts, la primera de les quals es tancarà el pròxim mes de desembre després de mig any de recerca. Aquesta primera fase consisteix en la realització d'un inventari de tot el material que diferents famílies del Pla d'Urgell han posat a disposició de l'Institut per poder ser consultat i estudiat.Tal com han explicat els coordinadors del projecte, actualment ja s'han localitzat més d'una desena de famílies del Pla de les quals es té constància que han conservat dietaris i material escrit d'aquestes característiques com a part d'un llegat que té la seva autoria en les generacions que els han precedit.Una de les famílies que ha col·laborat en el projecte és la d'en Jaume Minguell, de Barbens. El padrí i el pare d'en Jaume, que també portaven el seu nom, van ser dos dels cronistes els dietaris dels quals han quedat conservats durant anys a la seva casa situada al nucli antic de Barbens. Ara en Jaume es mostra satisfet de poder disposar d'aquestes peces de valor històric que narren les vivències dels seus familiars i amb orgull li mostra i ho comenta juntament amb el seu fill Eduard, que mostra un especial interès per tot plegat. Amb total rotunditat, en Jaume es mostra convençut que el seu padrí ara estaria content que tota aquesta informació hagi sortit a la llum i es doni a conèixer.Als dietaris que conserva Jaume Minguell, el seu padrí hi explica vivències de la Guerra Civil, com quan el van empresonar per formar part del bàndol dels republicans, o també com portava la gestió de les terres que tenia en propietat. Així mateix, Minguell conserva documents tant peculiars com l'acta d'expropiació de les terres del seu avi, la fitxa conforme aquest va entrar a la presó de Barcelona o una portada del diari El Pais, que explica com es desenvolupaven les obres del Canal d'Urgell.Durant la roda de premsa, els responsables del projecte de recuperació han volgut destacar la importància de tota aquesta documentació pel fet que el Pla d'Urgell, al ser una comarca relativament nova, no disposa d'un gran llegat historico-documental que en narri la seva història. En aquest sentit, han assenyalat també que han tingut constància d'unes deu o dotze publicacions on hi surten fets històrics del Pla d'Urgell.Per la seva part, Ton Solé ha destacat la singularitat dels dietaris i els diferents documents trobats, ja que a l'època quan van ser escrits, no tothom en sabia ni tenia temps o voluntat per fer-ho. Tal com ha explicat Esteve Mestre, la voluntat de l'Institut és publicar els dietaris que aportin informació rellevant per entendre la història dels homes i les dones protagonistes d'una època que es va viure en alguna contrada de la comarca, i a la vegada, promoure estudis per conèixer la realitat històrica, social o econòmica de temps passats, sempre centrada als pobles del Pla d'Urgell.Finalment, el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Joan Reñé, ha volgut destacar que tot el que s'ha trobat ha de servir per entendre tal i com és actualment el caràcter i la personalitat de les persones que viuen a la comarca.El projecte 'Els dietaris personals: testimonis anònims de la nostra història' compta també amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i el Consell Comarcal.