horta de sant Joan
Els bombers veien possible controlar el foc el primer dia
Un dels caps que van dissenyar l'estratègia per apagar l'incendi diu que quan es va fer el relleu la situació estava “bé” i que hi havia molt de personal a la zona
“En un primer moment, la nostra prioritat va ser controlar la cua del foc del flanc dret per evitar que les flames arribessin al riu Canaletes i que després pugessin als Ports”. Aquest va ser un dels episodis que l'actual cap del parc de bombers de Móra d'Ebre va relatar divendres davant la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas d'Horta de Sant Joan. Tot i que el dia en què es va originar l'incendi –el 20 de juliol del 2009– el declarant no estava de guàrdia, va ser requerit perquè es dirigís a la zona, on va planificar amb el responsable del GRAF les directrius a seguir: “Vam ser els encarregats de prendre aquesta decisió perquè, en aquells moments, érem els comandaments de més rang (en aquella època, ell era el cap del parc d'Ascó). Més tard, va arribar Delta 0, li vam detallar l'estratègia i hi va estar d'acord”. Durant la nit, les comunicacions no van fallar, els efectius van treballar “bé” i, en el relleu, “tenia la sensació que els mitjans aeris podrien controlar el foc al matí perquè, a més, hi havia molt de personal sobre el terreny”. “Al migdia vaig arribar a casa i a la tarda em va trucar la cap d'àrea, que em va dir que hi havia hagut una represa i que no podia parlar amb els bombers d'Ascó. I, ja al vespre, el cap del GRAF em va comunicar que hi havia efectius que havien perdut la vida”, va concloure.
Retard en el trasllat dels ferits
Un dels pilots dels helicòpters del Servei d'Emergències Mèdiques que van participar en l'evacuació dels ferits va explicar el dia 10 als jutjats de Gandesa que el retard en el trasllat dels afectats va ser degut a les males condicions meteorològiques. Quan aquest testimoni va arribar a Horta, a dos quarts de set de la tarda, encara no s'havia efectuat cap evacuació i hi havia “bastants helicòpters a terra, esperant què havien de fer”: “Al principi, la informació era molt confosa i ningú tenia res clar”. Després d'una hora i mitja, va poder enlairar-se i va portar fins a la Vall d'Hebron el bomber Pau Costa, que va morir dies després. Abans de ser traslladat, però, Costa “havia estat atès”, ja que anava acompanyat d'un metge dels bombers.
