Successos

JUDICIAL

L'Audiència fa alliberar l'expert en fugues de Maià

Se'l va jutjat enmig d'unes mesures extraordinàries de seguretat per evitar que s'escapés però ara el tribunal li ha concedit la llibertat

El fiscal el volia deixar 14 anys a la presó

L'Audiència de Girona ha orde­nat la imme­di­ata posada en lli­ber­tat d'Erik Fer­di­nand, el francès que va ser jut­jat la set­mana pas­sada amb unes mesu­res excep­ci­o­nals de segu­re­tat per evi­tar que s'escapés com havia fet en altres oca­si­ons, com ara el 2004, quan va fugir de la Guàrdia Civil a Maià de Mont­cal, o el el 2007, quan es va esca­par en helicòpter d'una presó d'alta segu­re­tat fran­cesa. Aquest cop no li ha cal­gut ni córrer ni volar per obte­nir la lli­ber­tat, que li ha estat con­ce­dida pel tri­bu­nal que el va jut­jar la set­mana pas­sada. Tot i que la sentència no ha estat dic­tada, la posada en lli­ber­tat de Fer­di­nand avala la hipòtesi que l'Audiència té deci­dida la seva abso­lució o, com a molt, que tingués pre­vist con­dem­nar-lo a una pena mínima, que ja tingués com­plerta amb la presó pre­ven­tiva que ha com­plert. Abans d'orde­nar l'excar­ce­ració, l'audiència ha com­pro­vat a través dels arxius poli­ci­als euro­peus que Fer­di­nand no tingués cap recla­mació per ser jut­jat en algun altre país euro­peu. El fis­cal havia dema­nat una con­demna de catorze anys de presó per tinença il·lícita d'armes, tinença il·lícita d'explo­sius, recep­tació i fal­si­fi­cació, pel mate­rial que es va tro­bar a Can Xacó de Maià de Mont­cal, la casa on Fer­di­nand va ser detin­gut i d'on es va esca­par, emma­ni­llat i tot, de la Guàrdia Civil. La lli­ber­tat lícita­ment obtin­guda ara per Fer­di­nand con­ver­teix en ridícul tot el des­ple­ga­ment que es va fer per evi­tar la seva fugida. Quan l'octu­bre del 2009 les auto­ri­tats bel­gues el van entre­gar al jut­jat d'Olot, se'l va tras­lla­dar des de Bèlgica amb un avió de la direcció gene­ral de la Policía i la Guàrdia Civil enlai­rat expres­sa­ment per dur-lo i cla­fert de poli­cies armats. Va ater­rar a l'aero­port de Girona i des d'allà, una uni­tat espe­cial de la Policía Naci­o­nal el va cus­to­diar per dur-lo fins al jut­jat d'Olot, que va ser encer­clat per agents armats men­tre ell decla­rava. El camí cap a la presó de Qua­tre Camins el va fer també amb un furgó blin­dat i un seguici de poli­cies extra­or­di­nari. Durant els 15 mesos que ha estat a Qua­tre Camins, l'han tin­gut reclòs en un mòdul espe­cial d'alta segu­re­tat. I dijous pas­sat, dia del judici, l'Audiència es va blin­dar amb un gran dis­po­si­tiu d'agents uni­for­mats i de paisà, amb armi­lles anti­ba­les. Fer­di­nand, que no va fer cap intent d'esca­par i es va mos­trar col·labo­ra­dor i cor­dial amb el tri­bu­nal, va ser tras­lla­dat en un cotxe sense dis­tin­tius, més difícil d'iden­ti­fi­car per la car­re­tera des d'un altre cotxe o des d'un helicòpter. Avui Erik Fer­di­nand ja pot cam­par lliu­re­ment per on vul­gui.

El do de la paraula allibera millor

Aquest cop Erik Ferdinand va confiar en el do de la paraula per reconquerir la llibertat. Ell mateix va fer servir el seu dret a la darrera paraula per declarar-se totalment innocent i explicar que si va fugir corrent de la Guàrdia Civil el dia que el duien emmanillat va ser de la por que li va agafar en sentir que parlaven de delictes gravíssims que ell no havia comès. Però va ser el do de la paraula del seu advocat, Carles Monguilod (a la foto), el que li va obrir les portes de la presó de Quatre Camins. Per començar, Monguilod va plantejar que Ferdinand no podia ser jutjat per falsificació (a Can Xacó hi havia set documents d'identitat amb la seva foto i noms diferents) perquè quan les autoritats belgues el van entregar només permetien que a Espanya se'l jutgés per tinença d'armes, explosius i receptació. Monguilod també va plantejar que el procés podria ser nul perquè l'escorcoll a Maià que va motivar tot el procés el va fer el jutjat de Figueres, quan Maià depèn d'Olot. Però a més a més, el lletrat va desmuntar les acusacions amb l'argument que els explosius no eren tals sinó material pirotècnic de compra en botigues, el revòlver que es va trobar no era de Ferdinand sinó d'un altre condemnat que així ho va admetre, i no s'havia provat que Ferdinand trafiqués amb els cotxes robats que hi havia a Can Xacó. La sentència tindrà la paraula final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.