Judicial
L'atracador que va dir “‹ya›”
Els Mossos detenen un pare i un fill acusats d'atracar una fruiteria i el jutge els allibera després de fer una roda de reconeixement de veu en què els figurants havien de dir nomes “‹ya›”
Les rodes de reconeixement en què es posa un sospitós enmig de figurants per veure si la víctima el reconeix són habituals, i tampoc són del tot estranyes les rodes de reconeixement que no es fan a través de la visió sinó per comprovar si la víctima identifica la veu del malfactor entre les veus de diferents persones. Normalment se'ls fa repetir unes frases, ordres o paraules pronunciades pel malfactor, que els solen donar escrites. Però els figurants que ahir van participar en una roda de reconeixement de veu no van necessitar guió ni apuntador. Només havien de dir “ya”, que és l'única paraula que havia dit un dels homes que el 27 d'abril van assaltar la fruiteria Superverd del carrer Francesc Ciurana de Girona i van lligar la dependenta, li van robar l'anell, cinc euros i es van endur més de 1.400 euros de la caixa. Però la dependenta no va identificar la veu de l'atracador que va dir “ya” ni tampoc va reconèixer entre els figurants l'altre assaltant, a qui sí havia vist la cara. Després de les rodes de reconeixement, dos veïns de Riudarenes, Guillermo Fernández Aliende i Daniel Fernández Brassel, pare i fill, defensats pels lletrats del bufet Salellas, van quedar en llibertat per ordre del jutge del jutjat d'instrucció 2, Manel Marcello Ruiz.
Guillermo i Daniel Fernández van ser detinguts pels Mossos, que dilluns van fer un escorcoll a casa seva (amb porta rebentada inclosa) i els van comissar tres armes (una escopeta de balins, una pistola d'aigua i un revòlver de joguina), entre les quals se suposa que hi havia d'haver la “pistola grisa platejada” i simulada que segons la víctima va fer servir un dels atracadors per ventar-li un cop a la cara. Però la dependenta va assenyalar com a possible arma dels atracadors la pistola d'aigua, que no era grisa, sinó negra. A part, la dependenta va relatar que li semblava que els assaltants tenien accent sud-americà, però els dos veïns de Riudarenes no en són ni parlen amb aquest accent. L'atracador que la dependenta va veure bé i que va parlar més amb ella, mentre la lligava i intimidava, li va dir: “El dinero es para mis hijos de México. No digas nada. Sé donde vives. Soy negro”. Segons les tesis dels Mossos, aquest home havia de ser el pare Fernández, i el seu fill havia de ser l'altre assaltant, que la botiguera no va veure bé i només va sentir quan deia “ya”.
Els Mossos van convertir els Fernández de Riudarenes en els sospitosos de l'atracament a la fruiteria després que trobessin al costat del taulell un resguard d'una botiga de telefonia propera a la botiga a nom del fill Fernández, i les sospites cap a ell van augmentar quan un testimoni va dir que els homes que havien sortit de la botiga havien marxat amb un Volkswagen Polo de color granat, ja que el noi té un Polo de color vermell. Però en les seves declaracions el noi tenia una explicació creïble per a la presència del resguard incriminatori a la botiga: aprofitant que havia anat a veure la xicota, que treballa en un supermercat de la zona, va anar a comprar fruita al Superverd, i la factura li va caure en pagar.