Prestigi d'alt risc i nul servei

El 2001 el cen­tre cívic de Riu­daura va ser selec­ci­o­nat pel Premi Mies van der Rohe o Premi Mies, el premi d'arqui­tec­tura con­tem­porània més impor­tant de la Unió Euro­pea i va con­tri­bu­eix a fer créixer el pres­tigi del l'estudi d'arqui­tec­tes RCR , altra­ment dits Aranda, Pigem i Vilalta, que a par­tir de lla­vors han gua­nyat pre­mis a dojo, com es com­prova només de fer una ullada a la Wiquipèdia. Però sobre el ter­reny, la pres­ti­gi­osa obra de Riu­daura és una altre cosa i ja al 2003 es va haver de tan­car per insa­lu­bre i inse­gur. Dis­sabte, una placa de ferro de tres metres de llarg per un metre d'ampla es va des­pren­dre del sos­tre i va anar d'un pèl que no aixafa qua­tre nens que juga­ven a pilota en un pas­sadís exte­rior que para­do­xal­ment acull un des­fi­bril·lador, l'apa­rell per a la resur­recció de per­so­nes amb atu­rada cardíaca. Un cop de pilota al sos­tre, va pro­vo­car un xer­ric sos­pitós a les pla­ques i la mai­nada van fer un pas en rera. Un pas que els va sal­var de ser aixa­fats per una placa que va caure amb gran estrèpit. Un nen que ho va veure d'un tros lluny recor­dava ahir el cata­crac estri­dent que va fer la placa en caure. La pri­mera adulta que va sen­tir l'estrèpit des de casa seva i que va córrer cap al cen­tre recorda haver vist els nois “blancs com el paper” i que els va pre­gun­tar: “Hi sou tots?”. davant el temor que la placa hagués escla­fat un nen. Esta­ven bé. Només un tenia una esgar­rin­xada insig­ni­fi­cant en un dit. Però el cas ha tor­nat a encen­dre la ira de la gent de Riu­daura con­tra el cen­tre cívic que “no ha ser­vit mai per a res” i con­tra els seus arqui­tec­tes “que devien pen­sar en gua­nyar pre­mis però no pas en fer res útil ni segur”, etzi­ba­ven ahir veïns indig­nats men­tre mira­ven l'esce­nari del succés. Una doble cinta, la dels bom­bes i la dels Mos­sos, acor­dona des de diven­dres el perillós edi­fici per evi­tar que ningú hi acosti (fins i tot el des­fi­bril·lador queda ara dins del cordó poli­cial), ja que els Bom­bers van deter­mi­nar que de la mateixa manera que havia cai­gut una placa en podrien caure d'altres (n'hi ha mol­tes) només que el vent entrés per algun dels múlti­ples cos­tats expo­sats a l'aire. El febre del 2012, una ven­tada, no gaire forta, es va empor­tar una part de la teu­lada i, per sort, tam­poc va fer mal a ningú. I la gent que ahir es mirava la des­as­trosa obra recor­dava que la set­mana pas­sada els afo­res del cen­tre cívic, havia estat l'esce­nari dels actes con­tra el Fraking i una mul­ti­tud de per­so­nes havien estat expo­sa­des sota les peri­llo­ses pla­ques de ferro del cen­tre. De fet, no fa gaire dies es va ensor­rar un mur de con­tenció al cos­tat d'unes esca­les del cen­tre, recor­da­ven ahir un grup de veïns que dema­na­ven als peri­o­dis­tes que fos­sin crítics amb els arqui­tec­tes. A les xar­xes soci­als, els piu­la­dors també dei­xa­ven gal­do­sos els arqui­tec­tes de més renom i més pre­mi­ats. Un exem­ple: “Heu dor­mit be avui? Aquí a Riu­daura hi ha qua­tre nens que no”, pre­gun­ta­ven als pro­fes­si­o­nals de RCR (Rafael, Carme, Ramon). Avui els tècnics es mira­ran l'edi­fici per veure si es troba alguna solució per a l'edi­fici que ja fa deu anys que no té cap uti­li­tat però que ara a més a més ha esde­vin­gut alta­ment perillós.