“Les monges sí que ajudaven a morir els ancians”
Joan Vila va explicar als psicòlegs que mentre hi va haver monges a La Caritat procuraven que la gent no patís, però que quan va ser “un negoci” ja no els pal·liaven el dolor
Joan Vila va revelar als doctors Miguel Ángel Soria –psicòleg– i Luis Borras Roca, que ahir van exposar el seu informe psicosocial davant del jurat, que mentre al geriàtric La Caritat hi va haver les monges –hi van ser fins al gener del 2007–, ell veia com les religioses s'ocupaven d'evitar patiment als ancians que estaven molt malament. “Els vigilaven i els ajudaven a morir”, els va dir textualment. Vila va explicar que el temps que havia estat al geriàtric El Mirador de Banyoles, on va veure morir les primeres persones, també va poder comprovar que els facultatius d'aquest centre s'ocupaven de donar medicació als malalts terminals per evitar-los el dolor abans de morir. Assegura que no li va resultar desagradable veure morir persones, ja que no les veia patir. En canvi, segons va explicar als pèrits que el van visitar a la presó, la seva percepció va canviar quan les monges van marxar de La Caritat –el gener del 2007– i el centre va passar a dependre de l'administració, ja que es va incrementar el nombre d'ingressats i, sobretot, va canviar el tracte amb els ancians. “Es va tornar més fred i impersonal, ja no hi havia aquella familiaritat i es va convertir en negoci”, els va relatar. Vila assegura que a partir d'aquest canvi ell va començar a notar un desinterès dels facultatius i del personal per evitar el patiment als ancians, sobretot en les fases terminals.
Joan Vila va relatar a Soria i Borras que, en veure que no donaven medicaments per calmar el dolor als ancians, es va anar a queixar a la direcció del centre i a la metgessa, però afirma que no li van fer cas. I a partir que va veure que no li feien cas, va començar la seva pròpia croada per “ajudar a morir” els ancians que patien.
Quan ahir els pèrits van exposar en el judici aquestes revelacions que els va fer Vila, el fiscal, Enrique Barata, va rebatre la seva exposició dient-los que Vila els podria haver mentit, ja que el director de La Caritat, Joan Sala, que va declarar també ahir, va negar que Vila li hagués presentat mai cap queixa sobre el tracte als ancians. Cap dels treballadors de La Caritat tampoc no ha explicat que l'acusat els hagués fet mai cap plantejament d'aquesta mena. “Haurà mentit el director del geriàtric o Joan Vila?”, va rebatre Barata.
En l'informe dels especialistes Soria i Borras també es conclou que Vila no és un sàdic, perquè consideren que durant l'acte criminal i després mostra una relació afectiva cap a la víctima, i perquè Vila no mostrava interès per contemplar el darrer sospir de la víctima com passa amb els sàdics. “No tenia por, jo me n'anava perquè estiguessin tranquils, mai vaig arribar a veure'n el darrer sospir”, va assegurar als professionals, als quals va explicar que creava una mena d'ambient perquè els ancians traspassessin. “Els donava les pastilles desfetes a poc a poc perquè no s'ennueguessin, no els deia res per respecte... els feia una manyaga, els estimava. Els deixava ben abrigadets i sols, pujava el llençol i quan tornava ja estaven morts.”
Soria va exposar que Joan Vila transforma la mort d'una cosa dolenta en una cosa bona. “El cap de Vila funciona de manera radicalment diferent al cap dels altres”, va afirmar Soria, que en les seves conclusions explica que veu risc de suïcidi en Joan Vila. Un risc que també va mencionar el psicòleg forense Àngel Cucurella.
En canvi, el psiquiatre de Brians, Álvaro Muro, que no va detectar cap signe pietós en Vila, va exposar que quan va plantejar el tema del suïcidi a Joan Vila, ell li va respondre que no ho descartava, i que quan li va preguntar com ho faria, Vila va dir que “potser amb fàrmacs”, i després, amb sorna i fent-li una rialla, li va remarcar: “O potser prendria lleixiu”.
LES FRASES DELS PÈRITS
El director que no sospitava res
Tura Soler / Òscar PinillaDurant el novè dia de judici, també va declarar el director de La Caritat d'Olot, Joan Sala, que va assegurar que no van sospitar de Vila, ni tan sols quan van morir tres ancianes en tan sols cinc dies i amb els mateixos símptomes. “No tingui cap mena de dubte que si haguéssim tingut alguna sospita hauríem actuat”, va respondre Sala a preguntes del fiscal. “Dins la desgràcia, afortunadament les circumstàncies en què va morir la darrera víctima va fer destapar tot”, sosté el director del geriàtric, que va explicar que ara no vol “exhibir Vila com un trofeu”. En aquest sentit, el fiscal va recordar l'episodi en què una de les víctimes, Paquita Gironès, va alertar que Vila “l'havia punxat”, però per Sala, un com comprovades les càmeres i estudiat el cas amb tot l'equip de La Caritat, no van “trobar res” i van “descartar que hagués estat agredida”. Per Sala, Vila era una persona amb un tret obsessiu, que era curós amb la feina i que volia les coses ben fetes. “No havíem rebut cap queixa de ningú, tractava els avis molt afectuosament”, remarca qui va ser psicòleg particular de Vila des del 1997 fins al 2005. Sobre si tenia coneixement que Vila es cuidava d'“arreglar” les víctimes un cop difuntes, Sala va assegurar que els treballadors “tenen instruccions per deixar el cadàver de la manera més digna possible”, i, per tant, troba “correcte” que l'acusat actués d'aquesta manera.
La tríada de l'assassí en sèrie o el conjunt MacDonald
Els criminòlegs i estudiosos han catalogat una sèrie de signes que se solen produir en la infància i que acaben marcant el perfil del criminal: l'anomenada “tríada de l'assassí en sèrie” o també “conjunt Macdonald”. La tríada la configuren l'enuresi (incontinència fins a una edat avançada), el gust per calar foc i el maltractament als animals. Aquesta tesi, que data del 1963, ara és qüestionada per alguns experts que expliquen que no sempre es donen tots els signes i que, en la majoria dels casos, se n'afegeixen d'altres, com ara el maltractament o el rebuig durant la infantesa.
En el cas de Joan Vila, els especialistes han constatat que va patir enuresi fins a una edat ben avançada, entre els 9 i els 10 anys. En canvi, cap terapeuta ni ningú proper l'ha relacionat amb actes de piromania o maltractament als animals. En les entrevistes amb els psicòlegs, Vila relata un episodi sobre la mort de la seva gossa que l'hauria traumatitzat, però assegura que la raó va ser que el seu pare va matar la gossa al bosc perquè ell no va ser capaç de sacrificar-la, quan no hi havia més remei perquè estava molt malalta.
Pel que a la infància, en el cas de Vila es produeix un fenomen curiós: ell diu que no en té records fins als 13 o 14 anys. I el mateix relaten els seus pares que afirmen que va ser una infància “normal”. Vila només fa referència a algun episodi de rebuig per part dels escolars. Ell sempre anava amb les nenes.
“Cansat de culs arrugats”
La psicòloga particular de l'acusat des del 2005, Núria Perich, va explicar ahir al jurat que Vila, de sobte, es va començar a estressar amb la feina a partir de l'any 2010. “Es va plantejar canviar de feina, perquè estava en desacord amb alguns aspectes organitzatius i es queixava que feia massa hores de feina”, afirma Perich. “Em va sobtar un dia que em va dir: estic cansat de culs arrugats”, diu la psicòloga, que no hi va parar especial atenció, ja que ho va atribuir a un cas típic de fatiga de la feina. En canvi, els psicòlegs Josep Ramon Juárez i Margarita Serra, de les entrevistes que van fer a l'acusat en van treure la conclusió radicalment contrària, ja que va dir que estava satisfet de la feina, que “li emplenava la vida”, que “era l'únic que el motivava a viure”. En aquest sentit, els psicòlegs van afirmar que va intentar simular que era “una persona trastornada” i amb totes les malalties mentals en els tests, quan en realitat “és una persona normal”.