L'assassí d'ancians haurà de passar 40 anys a la presó

Sentenciat el cas dels assassinats en sèrie al geriàtric La Caritat d'Olot. L'Audiència de Girona ha condemnat a un total de 127 anys i sis mesos de presó (el fiscal n'hi demanava 194) Joan Vila Dilmé, l'auxiliar d'infermeria del centre, per l'assassinat d'onze interns del geriàtric. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol Grau, fixa que les penes imposades tindran un límit màxim de compliment efectiu de 40 anys de presó, que és el màxim que fixa l'article 76.1 del Codi Penal, en haver estat condemnat per tres delictes (assassinat amb encrueliment) que en abstracte poden comportar penes superiors a 20 anys. També li imposa inhabilitació absoluta.

La sentència manté que Vila va actuar amb traïdoria en tots els casos perquè les víctimes, persones grans i fràgils de salut, li tenien confiança, ja que el reconeixien com a gericultor del centre i no dubtaven de prendre's res que ell els donés, ja que pressuposaven que no podia ser res més que les medecines que tenien receptades. Però no tots els assassinats comporten la mateixa pena, depèn dels agreujants i del tipus d'atenuant per la confessió que ha aplicat el tribunal.

Per l'assassinat de Paquita Gironès Quintana (l'última de ser assassinada però el primer crim descobert), el tribunal li imposa vint anys i deu mesos de presó, en tenir en compte l'agreujant d'encrueliment (per haver-li fet ingerir un producte càustic) i l'atenuant simple per la confessió.

En els casos de Montserrat Guillamet Bartrolich i Sabina Masllorens Sala (que la sentència considera provat que va matar amb lleixiu) li imposa tretze anys i quatre mesos per cada assassinat, tenint en compte l'encrueliment i una atenuant molt qualificada de confessió.

Pels altres vuit casos (Montserrat Canalias Muntada, Joan Canal Julià, Lluís Salleras Claret, Carme Vilanova Viñolas, Isidra García Aceijas, Teresa Puig Boixadera, Francisca Matilde Fiol i Rosa Baburés Pujol) li imposa deu anys de presó per cada assassinat. En aquests casos, que són els que Joan Vila va confessar quan ja era a la presó pels altres crims, se li aplica la circumstància atenuant molt qualificada de confessió i no comporten l'agreujant d'encrueliment, ja que el tribunal considera provat que els va matar amb mètodes no dolorosos com els altres tres: amb sobredosi d'insulina en el cas de Francisca Matilde i sobredosi de barbitúrics en la resta.

El text de la sentència destaca que Vila no tenia cap malaltia que li impedís entendre la il·licitud dels seus actes criminals i remarca que, tot i que el psiquiatre que el va atendre a Quatre Camins, Álvaro Muro, va declarar que tenia una depressió major, no es va aportar cap prova que la patís en el període entre l'agost del 2009 i el novembre del 2010, en què es van perpetrar els assassinats. La sentència destaca que Joan Vila actuava amb ànim de matar i que en els casos en què va utilitzar càustics o lleixiu era plenament coneixedor que faria patir molt les víctimes. “El sentit comú fa palès que qui fa beure a un altre un producte de tal mena, només ho pot fer amb la intenció de matar-lo”, apunta la sentència, que remarca que Vila, pels coneixements mèdics que té per la seva feina, sabia perfectament quins efectes tindria sobre les víctimes la ingesta d'aquests tòxics i també un consum excessiu de fàrmacs.