Successos

La zona més vigilada, la més assaltada

Els assalts violents es concentren al Baix Empordà, que precisament és la zona més vigilada després del crim de Jordi Comas

Les 255 urbanitzacions configuren un entramat difícil de controlar i un bon amagatall

Busquen víctimes indefenses, persones grans i vulnerables

L'assas­si­nat a casa seva a Platja d'Aro, el 18 de novem­bre del 2012, del pre­si­dent de la patro­nal giro­nina, Jordi Comas, a mans de tres lla­dres enca­put­xats que es van endur el con­tin­gut de la caixa forta, va pro­vo­car que els Mos­sos i les poli­cies locals de la zona incre­men­tes­sin els con­trols, espe­ci­al­ment a les vies d'accés a les pobla­ci­ons cos­ta­ne­res de la comarca, en un intent d'atra­par els lla­dres vio­lents amb el setge poli­cial i de dis­su­a­dir els poten­ci­als assal­tants. Unes dades que exem­pli­fi­quen la intensa acti­vi­tat poli­cial: des del 22 de gener fins al 2 d'abril, els Mos­sos van fer, a les zones calen­tes, un total de 1.955 con­trols i van iden­ti­fi­car 3.567 per­so­nes i 1.867 vehi­cles. I unes altres: des del gener fins a l'octu­bre, els Mos­sos han fet 120.000 hores des­ti­na­des a aquests con­trols.

Para­do­xal­ment, però, la zona on més con­trols es fan és pre­ci­sa­ment la zona on més assalts vio­lents s'han anat per­pe­trant a par­tir de l'assas­si­nat de Comas. El mapa amb les dades dels casos que han trans­cen­dit revela com Platja d'Aro, la població més vigi­lada i on es va pro­duir l'assalt mor­tal, ha regis­trat cinc assalts vio­lents en habi­tatge l'últim any i que les pobla­ci­ons veïnes, també sub­jec­tes a la vigilància poli­cial, Santa Cris­tina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lla­gos­tera i Calonge, sumen almenys deu assalts vio­lents. El mapa s'ha ela­bo­rat amb els 35 casos, la mei­tat al Baix Empordà, que ha pogut con­cre­tar aquest diari, però en fal­ten, ja que les dades ofi­ci­als faci­li­ta­des per Inte­rior comp­ta­bi­lit­zen 47 assalts vio­lents en un any, des del dia de l'assas­si­nat de Jordi Comas fins a l'ani­ver­sari del crim. Un assalt cada set dies i mig.

El fet que els con­trols no impe­dei­xin als assal­tants tre­ba­llar al ter­ri­tori més vigi­lat porta a pen­sar que es tracta d'uns lla­dres que opten per des­a­fiar la poli­cia per acce­dir als objec­tius que els fan més peça o, també, que la banda o les ban­des de lla­dres s'han esta­blert a la zona on actuen o, si més no, dis­po­sen d'infor­ma­dors o talps que els asse­nya­len els objec­tius. De fet, el Baix Empordà, que té 255 urba­nit­za­ci­ons, amb tot un entra­mat de car­re­te­res i camins, és un labe­rint difícil de con­tro­lar i on és fàcil ama­gar-se. Alguns dels habi­tat­ges assal­tats, com ara la residència de Göpf Leh­mann, de Calonge, estan situ­ats en llocs tan recòndits i de difícil accés que fa falta un bon conei­xe­ment de la zona i dels cor­ri­ols per arri­bar-hi i per asse­gu­rar-se la fugida.

Els inves­ti­ga­dors sos­pi­ten que alguns dels assalts els ha per­pe­trat la mateixa banda, tal com va poder cons­ta­tar Lluís Boa­das, de Vilobí, una de les vícti­mes dels assal­tants. “Abans que jo fes la des­cripció, els Mos­sos ja em van dir si el que por­tava la veu can­tant era un home alt i fort, perquè ja sabien de qui es trac­tava”, recorda Boa­das. Però és evi­dent que no tots els ha per­pe­trat la mateixa banda. Si bé la majo­ria de les vícti­mes asse­gu­ren que els sem­bla que els lla­dres podrien ser magri­bins, la família assal­tada a Pals té clar que els homes que els van ata­car i lli­gar eren negres. I els dos nois que van ata­car un matri­moni octo­ge­nari a Olot par­la­ven un català que feia pen­sar que eren de la Gar­rotxa mateix.

La majo­ria dels assalts els per­pe­tren homes enca­put­xats, amb guants i total­ment ves­tits de negre, cosa que fa gai­rebé impos­si­ble que les vícti­mes els iden­ti­fi­quin i que difi­culta molt la feina poli­cial. Carme Hos­pi­tal, la dona de Jordi Comas, que va estar estona amb els ata­cants, que la van lli­gar, sem­pre ha dit que no els podrà iden­ti­fi­car encara que els hi posin al davant.

Només la banda detin­guda al gener a Sarrià, for­mada bàsica­ment per sud-ame­ri­cans, que van ser des­co­berts gràcies a una delació, van poder ser reco­ne­guts en roda de reco­nei­xe­ment per algu­nes de les vícti­mes (entre les quals hi havia una àvia assal­tada a Vilobí i un rama­der ata­cat a Sant Feliu de Bui­xa­lleu) perquè van actuar a cara des­co­berta.

El que tenen clar els inves­ti­ga­dors dels Mos­sos és que els lla­dres que els dar­rers anys s'han llançat a per­pe­trar assalts vio­lents a domi­ci­lis no són els pre­cur­sors d'aquesta moda­li­tat, aquells “lla­dres pro­fes­si­o­nals”, sovint antics com­ba­tents de la guerra dels Bal­cans, que van actuar durant els anys 2006 i 2007 a l'Empordà, i que mai han estat detin­guts. Els Mos­sos con­si­de­ren que ara delinqüents que abans es dedi­ca­ven a altres moda­li­tats delic­ti­ves s'han apun­tat a la moda dels assalts a habi­tat­ges aïllats, on es tro­ben amb vícti­mes inde­fen­ses, per­so­nes grans i vul­ne­ra­bles i que els supo­sen menys risc que els tra­di­ci­o­nals assalts a bancs o comerços. Són covards envers les vícti­mes, però valents davant la poli­cia, que no els atrapa, i són vius, perquè a vega­des aga­fen grans botins.

Alarmes, gossos i càmeres inútils

Tura Soler

Els assalts evidencien que els lladres entren a les cases tant si tenen mesures de seguretat com si no. Les càmeres de seguretat i les alarmes que voregen l'habitatge de l'empresari Ramon Castey, al barri de Palau de Girona, no van ser barrera perquè els assaltants, que van picar al timbre i van donar l'excusa que duien un paquet certificat, no entressin tranquil·lament per la porta. Els assaltants de la casa de les Gavarres van superar els gossos, entre els quals un dòberman, i es van esperar que la mestressa, que regenta un restaurant a Sant Feliu de Guíxols, entrés a l'única habitació de la casa on no hi havia alarma connectada. I si alguna càmera arriba a captar els lladres, tot el que s'hi pot veure són unes figures negres tapades de cap a peus i que no són identificables per molt que els mirin i remirin.

Es mofen de les víctimes

En alguns dels assalts, els lladres no s'han conformat intimidant les víctimes, sinó que s'han recreat humiliant-les i fent-los mofa o perpetrant actes perversos.

La dona francesa de 65 anys assaltada al seu xalet de Platja d'Aro, el 4 d'octubre, va haver de suportar una agressió sexual d'un dels encaputxats, que, quan la tenia lligada a la cadira, es va masturbar mentre li feia tocaments i la desvestia. Tot i la situació, la dona, per evitar que l'home la penetrés, va tenir l'agilitat mental de dir-li que tenia el virus de la sida i que el podia contagiar, per reprimir l'agressor.

També va ser víctima de tocaments sexuals ofensius la dona de 65 anys d'origen egipci que va ser assaltada a la seva residència de Campdorà el 15 de febrer passat. Després de colpejar-la amb una barra de ferro, la van immobilitzar al llit i la van grapejar per acabar-la d'humiliar.

Una bona dosi de perversitat van exhibir els encaputxats que el 13 de maig van assaltar el xalet d'uns jubilats francesos a Santa Cristina d'Aro i van jugar a la ruleta russa amb la dona. Després de mostrar-li el tambor del revòlver, amb tres bales i la resta de forats buits, li van disparar dos cops al cap.

Perversos també van ser els lladres que el 30 de novembre del 2012 van assaltar dues dones, mare i filla, en una casa de Campllong. Quan les van haver lligat, les van ruixar amb gasoil i després els van acostar un paper encès. I molta malícia van demostrar els encaputxats que el 9 de setembre passat van assaltar la casa de la mestressa d'un restaurant al mig de les Gavarres, a Cassà. Els lladres van agafar la filla de la dona, de 16 anys, i se la van endur fora de la vista de la mare per insinuar-li que li podrien fer qualsevol cosa.

Cinisme és el que van evidenciar els assaltants d'un ancià de Llagostera, el 20 d'abril, al qual van fer una truita abans de marxar. I supera el cinisme l'actitud de l'assaltant (el que més bé parlava espanyol dels tres encaputxats que van assaltar el mas Moner de Platja d'Aro) quan es va atrevir a donar consells de seguretat a Teresa Pérez, la mestressa, per deslliurar-se d'indesitjables com ell. “Si hagués portat un aparell de teleassistència, la Creu Roja hauria vingut en un tres i no res”, li va etzibar el lladre, durant les cinc hores que la va tenir lligada, igual que al seu home, mentre ells intentaven trobar una caixa forta que no tenien i capgiraven tota la casa. El cas és que la Teresa, fent cas de la policia, que també li ho havia recomanat, ara ja du l'aparell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.