Els camins cap als jutjats no són inescrutables

Tura Soler/ [email protected]

n la meva trajectòria pel món policial i judicial, a banda del que va ser el meu primer company de rondes periodístiques (l'exmossèn i periodista Pere Madrenys), he coincidit amb molts homes de l'Església. A molts capellans els he tractat per haver estat víctimes de lladres. De fet, les rectories van ser dels primers objectius dels lladres violents. D'altres els he trobat en comissaries i jutjats. Tiro de Background: el 1993, els germans capellans Josep Maria i Joan Maria Amich Raurich van ser tancats als calabossos de la Policía Nacional sospitosos d'haver segrestat la seva germana petita a la rectoria de Sant Gregori. El 2004, el rector de l'Escala, Manel Gil, va dur al jutjat una dona que s'autodeclarava nimfòmana i a qui el mossèn acusava d'haver-lo extorquit amenaçant-lo de denunciar-lo per violació. El 27 de febrer del 1995, el llavors rector de Tossa, Enric Costa, va rebre una pallissa (per motius que la justícia no va aclarir, i jo, si mai escric les meves memòries, explicaré el motiu que esgrimia un autoproclamat autor de les tustades en una trucada que em va fer minuts després de l'agressió). El 2007, el següent rector de Tossa, mossèn Joan Carreras i Pera, va dur a judici Carles Brunet, un jove que el va estovar perquè, segons deia, el mossèn a base de manyagues li va fer creure que seria pare pelegrí i després ho va ser un altre. El 2012 va ser jutjat el rector de Lliçà de Vall i d'Amunt, Valentí Alonso, acusat d'exhibicionisme a la platja de Sant Feliu de Guíxols. El rector, que va al·legar incontinència (urinària s'entén), va ser absolt, tot sigui dit. El març passat, el rector de Sant Cebrià de Vallalta, Alfons Torrus, va ser multat per vexacions a una nena... Ara, el rector de Riells, Jaume Reixach, s'ha convertit en protagonista de la crònica negra per un crim que es va perpetrar a casa seva, a Blanes, que va acabar amb el seu fillol mort per un altre protegit del rector. Em retreia un pseudocapellà que els periodistes som maliciosos i burxem per poder esquitxar els capellans. Mentida. El que passa és que quan es camina sobre les brases es corre el risc de cremar-se, i la gent de l'Església, després de segles de predicar el que no prediquen i d'instar la gent a tirar pedres si estan lliures de culpa, s'arrisquen a rebre algun cop de roc.