Una vintena de bombers van sobreviure de miracle a l'incendi mortal dels Ports
Eren a trenta metres dels que van morir però el vent i l'orografia del terreny van fer que el foc els esquivés
Paradoxalment, el vent i l'orografia del terreny que van ser determinants en la mort dels cinc bombers del grup de reforç en actuacions forestals (GRAF), que van quedar atrapats entre el foc i un single de prop de 150 metres d'alçada, també van ser decisius per a una vintena de bombers més que treballaven a escassos trenta metres d'allà i que es van salvar de miracle. La majoria eren bombers dels parcs de Mataró, Badalona i Vilafranca del Penedès, efectius del GRAF de Barcelona i dels equips de prevenció activa forestal (EPAF) de Tarragona. La llengua de foc que va pujar pel barranc dels Cubars i que va sorprendre l'equip del GRAF de Lleida sense que poguessin pràcticament reaccionar va passar per damunt de l'altre grup de bombers gràcies a les fortes turbulències generades pel mateix foc i la paret de la muntanya, que va fer l'efecte de pantalla i va desviar les flames cap a les copes dels arbres. Aquest grup de bombers que es va salvar, i seguint les indicacions dels membres del GRAF de Barcelona que els acompanyaven, en veure's atrapats van decidir assegurar la zona tallant arbrat i netejant un perímetre d'entre 30 i 50 metres per reduir massa combustible. No obstant això, aquests bombers van témer per la seva vida, ja que la majoria no disposaven de cap equip de protecció com ara mantes ignífugues que sí que porten els membres del GRAF. El grup de sis bombers que van quedar atrapats entre el cingle i el barranc dels Cubars, per on el foc va pujar a gran velocitat per l'efecte tub i els corrents d'aire, no van tenir pràcticament temps de reaccionar. Van intentar assegurar la zona com els companys, però amb prou fines van poder tallar alguns arbres i protegir-se amb les mantes ignífugues que de ben poca cosa van servir.
Rescat mitja hora abans
Mitja hora abans que la llengua de foc entrés a la zona pel barranc dels Cubars, un grup de les BRIF (brigades de reforç contra incendis forestals) que depenen del Ministeri de Medi Ambient, va ser evacuat amb helicòpter de la mateixa zona on es trobaven les víctimes després que els seus comandaments constatessin que «la zona ja no era segura». L'helicòpter ja va tenir dificultats per fer aquest rescat, tant per les turbulències provocades pel foc com pel perill que significava el cingle de 150 metres d'alçada, però, no obstant això, el pilot va decidir jugar-se-la i els va poder treure d'aquell infern. Fonts pròximes a la investigació van assegurar que el mateix helicòpter va intentar fer un segon viatge per rescatar els membres del GRAF però l'intent ja va resultar inútil perquè les condicions de vol eren impossibles. Algunes fonts van assegurar ahir que l'helicòpter que va rescatar els membres de les BRIF forma part de la flota antiincendis de la Generalitat, mentre que altres fonts van assenyalar que pertanyia al Ministeri de Medi Ambient.
La direcció general d'Emergències i Extinció d'Incendis de la Generalitat no va confirmar ni desmentir ahir aquestes informacions al·legant que el cas continua investigant-se i que la jutgessa ha decretat el secret de sumari. La investigació que estan fent especialistes dels bombers i els Mossos d'Esquadra haurà de determinar si per part de les víctimes hi va haver alguna imprudència que va resultar fatal i si per part de la sala de comandament i el centre de control no es va avisar a temps perquè els bombers que estaven en perill poguessin fugir del foc, o en tot cas ser rescatats a temps.
Les fonts consultades per aquest diari i que han tingut accés a una part de la investigació, que encara no està tancada, van assegurar que la tràgica mort dels cinc bombers va ser fruit de la suma de diferents factors, entre ells un excés de confiança tant per part dels bombers que estaven sobre el terreny com per part dels seus comandaments, que seguien les tasques des de la sala de control o el centre de comandament. «Com s'entén que mitja hora abans el Ministeri de Medi Ambient faci rescatar una de les seves unitats perquè la zona ja no era segura i, en canvi, ningú no adverteix d'aquesta situació els nostres bombers?», es preguntava ahir un comandament del cos consultat per aquest diari i coneixedor dels fets. Segons aquesta font, per part dels màxims comandaments del cos, tant tècnics com polítics, la revifalla de l'incendi d'Horta de Sant Joan els va sorprendre i no van poder reaccionar a temps per alertar els equips que tenien treballant sobre el terreny. «El que treballa a primera línia de foc molts cops no sap què passa al seu voltant i per això des de la sala de comandament disposen d'imatges aèries i informació meteorològica de cada zona i en cada moment perquè siguin analitzades, a partir d'aquí es prenen decisions i es fan saber a la gent que hi ha sobre el terreny», va indicar aquest comandament. El dia del tràgic accident el màxim comandament operatiu era Carles Font, cap de guàrdia, i que forma part del cos des de fa molts anys. De fet, ell també estava de guàrdia durant els incendis de l'estiu de 1994, en què també hi va haver morts, i que mesos després acabarien costant el càrrec a l'aleshores consellera d'Interior del govern de Jordi Pujol, Maria Eugènia Cuenca.
«Al barranc, ni jugant»
La majoria de bombers continuen sense explicar-se com és que un grup de bombers especialistes en incendis forestals com són els del GRAF quedessin atrapats pel foc entre un cingle i un barranc. «Situar-se al capdamunt d'un barranc quan el foc no està extingit representa un risc; la mateixa vall actua de propulsora del foc gràcies als corrents d'aire i al desnivell, que faciliten enormement l'avenç del foc», assenyalava ahir el comandament consultat per aquest diari. No en va, entre els bombers s'ha fet popular la màxima «al barranc, ni jugant». De fet, quan es va produir la inesperada revifalla del foc, l'incendi ja estava en la fase d'extinció. Un canvi sobtat de vent cap al migdia va fer-lo revifar en zones que, segons han reconegut a aquest diari alguns bombers que hi van treballar, no havien quedat ben apagades i en qüestió de minuts el foc es va estendre i va cremar zones que s'havien salvat i d'altres on el foc només havia afectat matolls. L'incendi va acabar cremant més de 1.100 hectàrees.
